Publicitat
Publicitat

CONFLICTE GUERRILLER

La terra, l'origen del conflicte colombià, posa a prova la pau

El govern i les FARC constaten "coincidències" però no posen data per a l'acord

El 1964 l'exèrcit de Colòmbia desmantellava, després de dos anys d'ofensiva, la República de Marquetalia, una de les comunitats autogestionades per guerrillers liberals i comunistes que no havien deixat les armes després dels anomenats anys de la violència i també un refugi per als camperols que s'escapaven de les seves terres, assetjats pels terratinents i les forces de l'estat.

Els guerrillers que van sobreviure a l'atac contra Marquetalia van fundar aquell mateix 1964, liderats per Manuel Marulanda Vélez -més conegut amb l'àlies de Tirofijo-, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), una guerrilla d'origen i substrat camperol, d'ideologia marxista i en lluita per l'ús i la propietat de la terra. "Alçar-se en armes era l'única manera de sobreviure", explicava anys més tard Marulanda al seu biògraf, el periodista Arturo Álape.

Sembla com si no hagués passat el temps. Mig segle després, el primer punt i el principal escull de les negociacions de pau entre el govern colombià i les FARC segueix sent el problema agrari. Amb un fort hermetisme sobre el contingut de les reunions que mantenen a Cuba, les delegacions discuteixen sobre la qüestió des de l'inici oficial del procés, a mitjans de novembre.

El problema té l'origen al segle XIX, quan l'incipient estat va repartir grans extensions de terra a particulars, i així va crear grans latifundis i va dotar de poder els seus propietaris. A diferència de la resta de nacions llatinoamericanes, però, Colòmbia no va engegar una reforma agrària a mitjans del segle XX i ha perpetuat aquesta desigualtat fins avui.

Desigualtats al camp

Aquestes conclusions les recull el Programa de l'ONU per al Desenvolupament (PNUD) en els últims informes. Diu també que el 52% de la propietat està en mans de l'1,15% de la població, unes dades que fan de Colòmbia un dels països amb més desigualtat de l'Amèrica Llatina en aquest sentit.

El PNUD relaciona els problemes de la pagesia colombiana amb les dificultats d'accés a la terra, l'assistència tècnica, la tecnologia, la informació, les vies comercials i els béns públics com l'educació, la salut i la justícia. Tot plegat en un marc, diuen, de "desatenció estatal i violència". Aporten més dades: dels 21,5 milions d'hectàrees que es considera que hi ha a Colòmbia aptes per al cultiu se n'exploten només 4,9.

Proposta de 10 punts

A Cuba les FARC han posat sobre la taula una proposta de 10 punts per negociar amb el govern, entre els quals hi ha la reforma agrària, reconèixer territoris de propietat col·lectiva i camperola, promoure el desenvolupament científic i revisar els acords de lliure comerç. Un cop presentada la proposta, la guerrillera holandesa Tanja Nijmeijer va destacar la satisfacció del grup insurgent per les "afortunades coincidències" amb la posició del govern.

Els que no han trobat punts en comú han sigut els agricultors i els ramaders. Rafael Mejía, president de l'Associació Colombiana d'Agricultors, el gremi que engloba la majoria del sector, va dir que a Colòmbia "no hi haurà reforma agrària".

Si fóssim el 1992, en campanya electoral, segur que sentiríem a dir: "És la terra, estúpids!"