Publicitat
Publicitat

INCENDIS DEVASTADORS

Un centenar de persones continuen desaparegudes a l'illa de Tasmània

Unes temperatures rècord estenen el foc arreu d'Austràlia

El foc que assola ja bona part de les zones mes poblades d'Austràlia, alimentat per una sequera generalitzada i el fort vent, va posar ahir contra les cordes els equips de bombers i els residents amenaçats pels incendis. Quatre mesos continuats de temperatures rècord, des del setembre del 2012, han convertit aquesta primavera i estiu australians en un territori desconegut pels meteoròlegs, i han creat -en paraules del govern- unes condicions "catastròfiques" a l'est i el sud-est del país, on viu la majoria de la població.

Els valors oferts ahir pel servei meteorològic governamental confirmaven que la calor havia tornat a superar màxims històrics, fins als 46 graus. "És l'onada de calor més important que s'ha registrat mai", assegurava David Jones, director de l'oficina meteorològica.

Els bombers lluitaven per contenir els enormes incendis declarats a les zones més boscoses de l'estat de Nova Gal·les del Sud, on hi ha hagut 140 focs diferents i una trentena continuaven ahir fora de control. De moment ja s'hi han cremat 130.000 hectàrees.

"Encara tenim una gran part de l'estat de Nova Gal·les del Sud sota l'amenaça de nous incendis", admetia a la premsa Bob Rogers, cap dels Serveis de Defensa Forestal. Rogers es lamentava que el breu relaxament de la calor que s'havia viscut les últimes hores no hagués permès contenir el foc. "Hem de lluitar per intentar controlar els incendis abans no torni la pujada de temperatures prevista per al cap de setmana", explicava Rogers.

Un centenar de desapareguts

De moment no hi ha cap víctima mortal confirmada, però un centenar de persones continuen desaparegudes des que el foc va destruir fins a 128 cases a Dunalley, a l'illa de Tasmània, la setmana passada. Des del ministeri d'Agricultura també s'han comptabilitzat desenes de milers de caps de bestiar, morts en els incendis, que han devastat unes regions eminentment agrícoles i ramaderes.

"La gent ho ha perdut tot, aquí -explicava la primera ministra de Tasmània, Lara Giddings-. S'ha d'estar en la seva pell per entendre la devastació que han patit". El foc ha cremat 80.000 hectàrees a l'illa des de la setmana passada.

Tot i que les temperatures màximes es van moderar ahir una mica a les zones costaneres, el govern va advertir que la massa d'aire calent situada sobre Sydney fa només uns dies es desplaça ara cap a l'est i ben aviat afectarà Brisbane, la tercera ciutat del país.

La magnitud dels incendis és tan gran que, fins i tot, era visible ahir a les fotografies preses per l'estació espacial internacional de la NASA. En plena polèmica per la força imparable de les flames, alguns científics australians han denunciat el que consideren passivitat pública davant el canvi climàtic provocat per l'acció de l'home. Elizabeth Hanna, investigadora de la Universitat Nacional de Canberra, reclamava ahir al Sydney Morning Herald que se superi d'una vegada "l'hora de les subtileses, d'amagar la gravetat del que està passant per no espantar la gent". El cap del servei meteorològic del govern, David Jones, també es va apuntar a aquesta tesi. "L'onada rècord de calor, l'extensió del seu efecte i la durada tan remarcable d'aquestes màximes -deia Jones en una entrevista- suggereixen un canvi climàtic".

Els incendis a l'estiu, però, són recurrents a Austràlia. El febrer del 2009, 173 persones van morir pel foc a l'estat de Victòria.