Publicitat
Publicitat

L'economista en cap de l'FMI reconeix "errors" en l'austeritat

La sortida de la crisi de Grècia "encara queda lluny"

Grècia va acabar el 2012 rebent en l'últim minut els crèdits per evitar la bancarrota. Les perspectives econòmiques per al 2013 mostren que, lluny de la solució, Atenes no surt del forat.

En el discurs de Cap d'Any, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va reconèixer que el final de la crisi encara "queda lluny". I sembla evident que estava pensant, sobretot, en Grècia, un país en el qual ha confessat que se sent "personalment compromesa". La setmana que ve tindrà l'ocasió de comentar-ho amb el primer ministre grec, Andonis Samaràs, que viatjarà a Berlín per un simposi.

Després de cinc anys de recessió i havent perdut un 13,8% del PIB (una xifra que recorda la contracció econòmica pròpia d'una guerra), les perspectives per al 2013 d'Atenes deixen poc marge a l'optimisme. La baula més feble de la cadena de l'euro continuarà en recessió, amb un atur rècord que segons els analistes es pot enfilar fins al 30% i amb un de cada tres habitants que ja viu per sota del llindar de la pobresa. El deute públic del país supera el 180% del PIB i el pitjor de l'austeritat encara ha d'arribar, perquè les retallades aprovades en l'últim trimestre -que van servir per desbloquejar els últims crèdits del rescat- s'apliquen en les nòmines i les pensions a partir de l'1 de gener.

"Molta gent, sobretot de classe mitjana, es trobaran aquest mes sense res, perquè les retallades d'entre el 15% i el 20% s'aplicaran retroactivament", explicava fa uns dies al diari britànic The Guardian el politòleg Giorgos Kyristos.

El cercle viciós de l'austeritat

Un recent informe del German Marshall Fund explica el "cercle viciós" de l'austeritat: "Amb la recessió baixen els ingressos dels impostos, mentre que la despesa social creix per pagar els subsidis d'atur, cosa que força el govern a més retallades, que, al seu torn, agreugen la crisi".

Amb unes altres paraules ho reconeixia ahir el mateix Olivier Blanchard, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional, en un document en què assumeix que "els pronòstics van subestimar l'augment de l'atur i la caiguda de la demanda interior amb la consolidació fiscal". Parlant específicament de Grècia, Blanchard explica l'increment del deute malgrat les retallades de despesa: l'FMI havia estimat que cada euro que retalla un govern del pressupost té un impacte de mig euro en l'economia del país, i la realitat és que aquest impacte, segons els nous càlculs, és d'1,5 euros. Blanchard aclareix, però, que "els resultats no signifiquen que la consolidació fiscal no sigui desitjable".

El mateix ministre d'Economia grec, Iannis Sturnaras, va reconèixer fa uns dies al diari Financial Times que els últims crèdits concedits a Grècia no allunyen l'amenaça de la fallida: "El que hem fet fins ara era necessari, però no suficient". La gran pregunta és si la coalició de govern de Samaràs podrà resistir la inestabilitat social derivada de l'aplicació de les últimes retallades i les que han de venir (per a la setmana vinent ja s'ha anunciat l'aprovació d'un nou impost).

Reestructuració del deute

Molts economistes coincideixen que l'única sortida és una reestructuració que anul·li almenys la meitat del deute contret amb els socis de l'euro. Però és molt difícil que el primer creditor, Alemanya, prengui aquesta decisió abans de les eleccions del setembre. L'economista Nouriel Roubini va dir dimecres a Berlín que "caldran entre deu i vint anys d'austeritat i reformes per estabilitzar Grècia", i va recomanar "paciència" als alemanys.

Tots els indicis apunten que la situació de les arques públiques gregues no millorarà aquest any. El govern ha advertit que a causa de la recessió i dels dèficits en el sistema fiscal, l'estat grec només podrà recaptar el 20% dels impostos previstos el 2011 i el 2012. La troica (Unió Europea, Fons Monetari Internacional i Banc Central Europeu) ha arribat a recomanar al govern que retiri automàticament dels comptes bancaris dels contribuents les sumes que deguin a Hisenda.

Atenes va començar l'any amb una vaga dels treballadors del metro i del personal municipal. La conflictivitat social i laboral no afluixa. "Si la gent no veu una sortida hi haurà una explosió social. La indignació i la desesperació creixen", adverteix Valia Arianitou, politòloga de la Universitat d'Atenes. Només mesures clares contra la rampant evasió fiscal i els privilegis dels sectors benestants poden apaivagar els ànims. Dilluns Syriza, la segona força al Parlament, presentarà una moció reclamant que es processi els exministres de Finances Iorgos Papakonstantinu i Evànguelos Venizelos per no haver investigat els noms de dos mil grecs amb comptes secrets a Suïssa, que apareixen a l'anomenada llista Lagarde .