ESTATS UNITS
Internacional 26/07/2017

Els republicans reviuen el pla per revocar l’Obamacare ‘in extremis’

Trump aconsegueix que el Senat debati la derogació de la llei sanitària del seu antecessor

Núria Ferragutcasas
3 min
El Senat va rebre amb aplaudiments el senador republicà John McCain, que va anar a votar tot i tenir un càncer cerebral.

Nova YorkEl president Donald Trump i el seu partit necessiten un triomf legislatiu important per demostrar que poden governar als Estats Units. I ahir el van buscar gairebé a la desesperada. Fa set anys els republicans van recuperar la majoria a la cambra baixa -i quatre anys més tard la del Senat- gràcies a la seva promesa de revocar la llei sanitària de Barack Obama, coneguda com a Obamacare. Tot i així, fa mesos que estaven encallats.

Els senadors republicans, al tancament d’aquesta edició, van obtenir in extremis els 50 vots dels 100 necessaris per iniciar el debat -el vicepresident, Mike Pence, els va donar la majoria, ja que vota en cas d’empat-. I van procedir a discutir i votar les diferents opcions per derogar una de les lleis més importants del llegat d’Obama. Cap d’elles estava calr que obtingués prou vots. Els demòcrates s’hi oposen en bloc, mentre que alguns republicans moderats es mantenen escèptics sobre les propostes impulsades pel lideratge del seu partit.

Una derogació ‘light’

De fet, molts d’ells encara s’afanyaven a conèixer nous detalls de les dues reformes republicanes -que, segons l’anàlisi de la bipartidista oficina pressupostària del Congrés podria deixar entre 22 i 32 milions de ciutadans nord-americans sense assegurança mèdica-. “No sé si votarem el projecte de llei de la cambra baixa, la nova versió del Senat, la seva versió antiga, o el pla de derogació del 2015”, va afirmar frustrada la senadora de Maine, Susan Collins. Aquesta republicana moderada es posicionava en contra de totes les propostes. I, fins i tot, es va oposar, juntament amb la senadora d’Alaska, Lisa Murkowski, a debatre les reformes del seu partit.

A última hora, però, el líder republicà de la cambra alta, Mitch McConnell, va idear una derogació light de l’Obamacare que esperava convèncer com a mínim 50 senadors. Aquest pla, que és el seu últim recurs per intentar evitar una debacle política, buscaria eliminar una part clau d’aquesta llei: l’obligació per a tots als nord-americans de tenir una assegurança mèdica o haver de pagar una multa.

El vot a favor d’obrir el debat sobre la reforma del sistema sanitari, doncs, va ser una petita victòria per a McConnell, però també per al president nord-americà, ja que fa només una setmana això semblava impossible. Trump va pressionar, en els últims dies, els senadors indecisos perquè com a mínim deixessin que es poguessin discutir les propostes del seu partit. “Nosaltres, com a partit, hem de complir la promesa solemne que vam fer als nostres votants”, va subratllar des de la Casa Blanca, hores abans de la votació renyida del Senat i rodejat de famílies a les quals va titllar de víctimes de l’Obamacare.

McCain va a Washington

L’aprovació d’iniciar el debat era molt important per mantenir viu el procés per revocar la llei sanitària d’Obama. Una prova d’això és que el senador republicà d’Arizona, John McCain, que va ser operat la setmana passada i se li va diagnosticar un càncer cerebral, va anar a Washington per participar en la votació. El legislador va ser rebut amb aplaudiments a la cambra alta.

Trump va prometre una reforma del sistema sanitari millor que la del seu antecessor. De moment, no ho ha aconseguit però ell persisteix, ja que és una de les seves promeses electorals més importants. L’opció de fer una derogació light -és a dir parcial- no convenç ningú, ja que podria desestabilitzar els mercats i deixar milions de persones sense opcions sanitàries. Però, és, ara per ara, l’única via possible.

Trump torna a criticar el seu fiscal general i el qualifica de “molt dèbil”

El fiscal general i secretari de Justícia dels Estats Units, Jeff Sessions, podria tenir els dies comptats. El president Donald Trump va tornar ahir a criticar aquest membre del seu govern i el va qualificar de “molt dèbil”.

El magnat novaiorquès no ha perdonat a Sessions que es recusés de la supervisió del cas sobre la possible col·laboració de la seva campanya amb Rússia en les últimes eleccions presidencials. El fiscal general va decidir aquesta delicada opció quan es va saber que els mesos abans de l’elecció es va reunir dos cops amb l’ambaixador del Kremlin a Washington, Serguei Kisliak -que precisament aquest cap de setmana passat va deixar aquest càrrec.

Trump, a través de Twitter, va censurar ahir Sessions per no investigar el cas dels correus de la seva exrival, Hillary Clinton. La seva crítica va arribar només uns dies després que assegurés al diari New York Times que es penedia d’haver escollit Sessions com a fiscal general. L’exsenador d’Alabama, que va ser el primer legislador del Partit Republicà que li va donar suport en les eleccions passades, ha assegurat que pensa continuar al capdavant de Justícia.

stats