Les protestes xiïtes a l’Iraq amenacen el govern d’Al-Abadi

BeirutDesprés de diversos intents fallits per formar un nou govern a l’Iraq, el primer ministre iraquià, Haidar al-Abadi, s’ha tornat a veure contra les cordes, després que centenars de milers de seguidors del clergue radical xiïta Moqtadà al-Sadr irrompessin aquest dissabte al Parlament i després acampessin a la plaça d’Al Ihtifalat (de la Celebració), situada a la fortificada Zona Verda. Els manifestants van exigir un govern format per tecnòcrates, i la fi del sistema de quotes i del sectarisme polític.

La multitud va entonar lemes com “Pacífica, pacífica” i “Revolució blanca” mentre anaven avançant cap a la restringida zona internacional que alberga ambaixades i edificis ministerials. Per a molts era la primera vegada que veien amb els seus propis ulls els monuments i arcs que en el seu dia va aixecar el dictador Saddam Hussein per a les marxes militars.

Manifestació dissolta

Els manifestants van arribar amb tendes, matalassos i mantes amb la intenció de quedar-s’hi fins que les seves demandes fossin escoltades. No obstant això, els manifestants es van retirar diumenge a la nit després de la crida a la calma del seu líder, Al-Sadr, que va voler donar una última oportunitat als membres de l’hemicicle abans de tornar a provocar una nova tempesta.

Les protestes s’han ajornat també pel fet que avui es commemora la mort de Musa al-Kazim, el setè imam dels xiïtes, que va viure al segle VIII. Cada any, milions de pelegrins procedents de l’Iraq i de l’Iran visiten el lloc sant on està enterrat per celebrar l’aniversari de la seva mort, sota fortes mesures de seguretat per evitar nous atemptats suïcides, com el d’aquest cap de setmana -atribuït a l’Estat Islàmic-, en què van morir més de 43 persones. Però els seguidors del clergue xiïta amenacen de tornar a la càrrega després que aquesta setmana se celebri una nova sessió parlamentària per formar govern, que té també poques expectatives d’èxit.

El portaveu de les protestes, Ijlas al-Obeidi, ha assegurat que demanarien la dimissió dels tres presidents -en al·lusió al president del país, Fuad Massum, al primer ministre, Haidar al-Abadi, i al president del Parlament, Salim al-Iaburi-, si no veuen els canvis que exigeixen -entre els quals també hi ha la celebració d’eleccions anticipades- o si no es produeixen avanços.

“En cas que no es compleixin aquestes reivindicacions, el poble prendrà totes les mesures legítimes, començant per la irrupció a les seus de les tres presidències, la vaga general i la desobediència civil”, va advertir Al-Obeidi.

Corrupció i sectarisme

Tot i que es tracta d’un aixecament pacífic, la multitudinària marxa xiïta podria crear més caos a la ja inestable capital iraquiana, sumida en la pitjor crisi política des del 2003, i sota l’amenaça de l’Estat Islàmic.

Les protestes són un reflex de la impossibilitat d’aconseguir que governi un executiu format per tecnòcrates i sense l’estigma de la corrupció que marca la saga política iraquiana. El primer ministre s’enfronta a una missió impossible davant la negativa generalitzada de vells diputats mafiosos i corruptes, que no estan disposats a deixar anar el poder.

Al-Sadr tampoc sembla que estigui disposat a negociar i les seves exigències sonen a ultimàtum. “No hem participat ni participarem en un procés polític en què hi hagi algun tipus de quota de partits polítics, encara que se’ls doni un perfil tecnòcrata. No ho permetré, si el poble m’ajuda en això”, va declarar aquest cap de setmana en un discurs televisat.

El prominent clergue xiïta va criticar els principals blocs polítics del país, als quals va acusar de tornar a unir-se “per continuar saquejant i robant i designar els seus ministres i candidats” al nou govern, “sota la denominació de tecnòcrata”.

Kerry confia a aturar la violència a Alep

El secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, va explicar ahir que estava fent moviments per garantir el compliment de l’alto el foc a Síria, on continuen els intensos bombardejos sobre Alep, i que confiava que “en 24 o 48 hores” es pogués aconseguir restaurar el cessament d’hostilitats “per un període de temps”. “I dic període de temps perquè si no fem progressos a la taula [de negociació], no tinc dubtes que Baixar al-Assad intentarà trencar-lo perquè l’última cosa que vol és una solució, perquè sap que la solució no l’inclourà a ell, no pot incloure’l”, va dir Kerry en una trobada a Ginebra. El cap de la diplomàcia nord-americana va explicar que havia parlat per telèfon amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, i havien acordat una reunió per dijous per aconseguir una implementació total de la treva pactada fa ja nou setmanes i que està de nou en la corda fluixa. Kerry també va assegurar que s’estaven fent progressos per aconseguir reduir la violència sobre Alep, on en els últims nou dies han mort almenys 250 persones. Va admetre que el conflicte a Síria torna a estar “en molts sentits fora de control”, però va insistir que tot el grup de suport a Síria reunit a Ginebra de nou aquesta setmana estava centrat a aconseguir estendre la treva a Alep i reforçar-la a tot el país.