Publicitat
Publicitat

El president ucraïnès promet no perseguir els pro-russos que es rendeixin

Rússia acusa l'OTAN d'usar Ucraïna com a pretext per reforçar

El president interí d'Ucraïna, Aleksandr Turtxinov, ha promès aquest dijous no perseguir judicialment els activistes pro-russos que deposin les armes i abandonin els edificis administratius que ocupen en diverses ciutats de l'est del país.

"Garantim que no hi haurà persecució judicial contra els que lliurin les armes i abandonin els edificis", ha dit Turtxinov en una intervenció a la Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna.

El president interí ha afegit que està disposat a signar un decret sobre l'assumpte.

"Si la gent lliura les armes i desocupa els edificis administratius no hi ha necessitat d'adoptar una llei d'amnistia", ha subratllat.

Turtxinov ha respost així a l'exigència del grup parlamentari del Partit de les Regions (PR) d'aprovar una amnistia per als participants en les protestes al sud-est del país, la majoria de parla russa.

Els diputats del PR han amenaçat amb boicotejar la sessió parlamentària si no se satisfà la seva demanda.

Els pro-russos mantenen ocupades des de diumenge passat les seus del Govern regional de Donetsk i del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU) a la ciutat de Lugansk.

El ministre de l'Interior d'Ucraïna, Arsen Avákov, va declarar ahir que les autoritats s'han posat com a termini fins demà divendres per solucionar el conflicte a Donetsk i Lugansk. Segons Avákov, si les negociacions per normalitzar la situació resulten infructuoses, es recorrerà a la força policial per restablir l'ordre.

Rússia creu que l'OTAN utilitza el conflicte ucraïnès com una excusa per reforçar-se

Rússia ha acusat aquest dijous l'OTAN d'usar la crisi ucraïnesa com a pretext per reforçar el bloc militar i justificar en general la seva existència.

"Les incessants acusacions del secretari general (de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen) ens convencen que l'aliança pretén utilitzar la crisi a Ucraïna per consolidar les seves files davant d'una amenaça exterior inventada" , assenyala un comunicat del Ministeri d'Afers Estrangers rus.

La nota afegeix que de fet el bloc busca "justificar la seva utilitat en el segle XXI", de manera que no ha deixat de subratllar "la creixent militarització de Rússia".

"Mentre, les despeses militars de l'OTAN constitueixen la meitat de les despeses (militars) mundials i el pressupost militar rus és 10 vegades menor al conjunt dels països de l'aliança", apunta el ministeri.

En relació a la demanda de Rasmussen de revisar les relacions entre Moscou i l'OTAN, estipulades en un acte de 1997 i la Declaració de Roma de 2002, la diplomàcia russa recorda sobre el paper que van exercir els membres del bloc en els successos de Kosovo i Líbia, sense mesurar la legislació internacional.

"I ara l'aliança intenta actuar com a gran defensor del dret fent els ulls grossos davant les arbitrarietats de les forces extremistes a Ucraïna que porten a l'escissió de la societat" , assenyala el comunicat.

I afegeix: "No ens sorprèn aquest altre intent de l'OTAN de fer-se passar per un club d'elit que compta amb una legitimitat política peculiar i que de fet ignora les facultats dels organismes internacionals universals com en primer lloc el Consell de Seguretat de l'ONU".