El poble dels túnels secrets de l’Estat Islàmic

Jazer (kurdistan Iraquià)Al poble de Txaquli, alliberat fa uns dies pels peixmergues (forces de seguretat kurdes), a l’est de Mossul, alguns veïns hi han tornat per revisar l’estat de casa seva i recollir les poques pertinences que els queden després del pas dels jihadistes de l’Estat Islàmic. El Karrar i el seu germà Haider arriben en una furgoneta pick-up i hi carreguen matalassos, mantes i estris de cuina. “De moment ens quedarem a casa d’uns familiars a Irbil. La situació encara no és segura i tenim por de tornar-hi”, reconeix el Karrar, de la tribu dels shabaks, una minoria ètnico-religiosa que no passa dels 500.000 membres a l’Iraq.

Els equips dels peixmergues que desactiven les mines encara no han entrat a les localitats alliberades aquesta setmana, de manera que els veïns han d’anar molt en compte cada cop que fan un pas. És molt perillós. A més, fa dues nits uns peixmergues van alertar del moviment sospitós de quatre homes armats que tornaven a Txaquli. “No sabem si continuen allà o s’han escapat fent-se passar per civils”, explica el capità Khalil Mohammad des del terrat d’un edifici buit que els peixmergues han convertit en caserna.

L’última trinxera dels peixmergues del front de Jazer està a uns centenars de metres. La intensa activitat en la línia defensiva amb el sotrac de les tanquetes i carros de combat de l’exèrcit iraquià contrasta amb el silenci torbador en els poblets despoblats i reduïts a runa. Travessant camins polsosos s’arriba a Baz Gurdan, una altra petita població veïna de Txaquli.

Darrere d’una reixa de metall semioberta se senten veus. Hauras Ismail, de 29 anys, renya els seus dos fills petits perquè no toquin res. Per primera vegada en dos anys visiten el que va ser casa seva, completament saquejada. “Ens ho han robat tot, fins i tot l’anell de noces”, diu un desconsolat Hauras mentre recull de terra alguns estris. A l’interior l’espectacle és desolador. Totes les parets tenen enormes esvorancs que ara permeten passar d’una casa a l’altra com si fos un corredor. “Qui ens compensarà per totes les pèrdues? Ja no tenim una casa on viure, s’han endut el cotxe, tots els nostres records”, sanglota.

Sistema defensiu

Caminant entre muntanyes de runa i estructures de ferro caigudes, el Hanim, de 43 anys, i Khasim Jafar estan enfeinats buscant les seves velles pertinences. Set de les deu cases familiars van ser atacades per un bombardeig de la coalició internacional. El Hanim mira al seu voltant resignat i amb el dit índex apunta cap a la runa per indicar que fins no fa gaire allà hi havia casa seva. “Feia només un any que havia construït la casa, abans que arribessin els jihadistes”, es lamenta.

El més sorprenent és que sota tota la destrucció es manté intacta una impressionant xarxa de túnels construïda pels jihadistes que connecta les cases del poble. Pràcticament tots els 230 habitatges del poble estan connectats per 700 metres de passadissos subterranis.

Llum sota terra

El Hanim i un dels seus fills són en una de les entrades que baixen als túnels. La sensació és inquietant. L’estampa s’assembla a la d’una expedició arqueològica a punt d’entrar a la cambra funerària d’un faraó de l’antic Egipte. Des de la superfície es baixa per uns graons de pedra fins a un nivell de cinc metres sota terra. Els jihadistes van excavar amb una perforadora mecànica i van reforçar els túnels amb ciment per evitar ensorraments. Per la part superior passa una xarxa de cables elèctrics entortolligats per poder connectar bombetes i ventiladors. Alguns dels passadissos acaben en voltes on hi ha amuntegats desenes de matalassos, mantes i coixins, on dormien els milicians. Fins i tot hi ha un estret habitacle amb parets recobertes amb metacrilat que havia servit com a dormitori per a un alt comandant de Daeix [l’acrònim en àrab per a l’Estat Islàmic]. El matalàs encara conserva els llençols i al costat hi ha una pila de llibres en àrab, inclòs el sagrat Alcorà, i molts embolcalls de caramels i peles de mandarina escampats per terra. Fora hi ha una placa metàl·lica amb la insígnia de l’Estat Islàmic i fins i tot havien reservat un espai com a magatzem de ciment i altres materials.

Sembla com si els jihadistes ho tinguessin tot perfectament planificat per poder suportar durant setmanes o, fins i tot, mesos la vida sota terra i evitar l’impacte dels bombardejos de l’exèrcit o la coalició internacional.

En alguns dels habitatges on s’accedeix als túnels hi ha petits finestrons des d’on els franctiradors jihadistes es col·locaven per disparar contra les posicions de les forces peixmergues que els combatien.

L’estratègia de construir túnels no és nova. Fa quatre dècades la guerrilla del Vietcong va construir un sistema de més de 200 quilòmetres de longitud a Cu Chi, a poca distància de la ciutat de Saigon, actual Ho Chi Minh. Les galeries subterrànies van ser decisives perquè els Estats Units patissin la primera derrota militar al Vietnam.