EUROPA
Internacional 24/01/2017

Els partits es mobilitzen per frenar l’extrema dreta a Holanda

Rutte endureix el discurs migratori per contrarestar Wilders

Laia Forès
3 min
Els partits es mobilitzen per frenar l’extrema dreta a Holanda

Brussel·lesHolanda celebra eleccions al març i ho farà amb la promesa de les principals forces polítiques del país de no governar amb el xenòfob i populista Geert Wilders, líder del Partit per la Llibertat (PVV). A menys de dos mesos dels comicis, les últimes enquestes auguren una pèrdua de terreny de Wilders en intenció de vot, però segueixen situant el partit d’extrema dreta entre les forces més votades. Amb la campanya a punt de començar, tots els partits s’arremanguen per arraconar l’extrema dreta.

L’actual primer ministre, el liberal Mark Rutte (VVD), va endurir ahir el to del seu missatge en relació al tema que centrarà la campanya i que Wilders ha convertit en la seva obsessió: la immigració. En un intent de contrarestar els missatges del líder xenòfob i la seva pèrdua de popularitat -les enquestes li auguren una pèrdua de vots important-, Rutte va deixar de banda la moderació per deixar clar als nouvinguts que si no comparteixen els valors de la cultura holandesa se’n vagin al seu país. “Si no us agrada, marxeu”, va etzibar Rutte en una entrevista al diari Algemeen Dagblad (AD).

L’entrevista, publicada dos dies després de la trobada dels partits d’extrema dreta europeus a Coblença (Alemanya), està plena de frases contundents més pròximes a les tesis xenòfobes que a l’ideari liberal. Rutte critica sense complexos els estrangers que arriben a Holanda i “que intenten abusar de la llibertat” del país “per intentar imposar els seus valors culturals”.

El primer ministre també critica les persones que tenen comportaments antisocials, entre les quals els immigrants “que es neguen a adaptar-se” i que “assetgen els homosexuals o les dones amb faldilla curta”. Com a exemple dels comportaments que Rutte considera inacceptables, cita el cas d’un musulmà que es va negar a estrènyer la mà a una dona en una entrevista de feina a l’empresa de transports holandesa. “És totalment inacceptable que un conductor es negui a estrènyer la mà a una dona per les seves conviccions religioses”, defensa el primer ministre. “Aquí, en la nostra cultura, s’estreny la mà a la gent”, insisteix.

La publicació de l’entrevista va coincidir ahir amb una carta que va signar Rutte publicada en tots els diaris del país en què convida els electors a reflexionar sobre el futur dels Països Baixos davant la cita electoral del 15 de març. “Les pròximes eleccions són crucials per al futur del nostre país. L’única pregunta és: en quin país volem viure?”, afirma la publicitat electoral.

‘Cordó sanitari’ contra Wilders

Tot i la inquietud dels partits davant l’auge de la popularitat de Geert Wilders, és poc probable que el populista acabi governant encara que la seva sigui la força més votada. El sistema polític holandès, caracteritzat per la fragmentació, obliga a fer governs de coalició entre diferents partits. El cordó sanitari que faran la resta de forces posarà les coses molt difícils al líder xenòfob.

Geert Wilders va participar dissabte en la trobada de partits d’extrema dreta europeus per clamar contra la “islamització” d’Europa. “Nosaltres, els patriotes d’Europa, serem l’instrument per alliberar” els ciutadans europeus, va dir l’holandès. Un tribunal del país va condemnar al desembre Wilders per insults racistes i discriminació.

Europa estrena un any electoral decisiu

Els comicis d’Holanda el 15 de març suposaran el tret de sortida a un any electoral a Europa decisiu per al futur de la UE i marcat per l’auge del populisme. Després dels Països Baixos vindran França, que celebra eleccions presidencials a l’abril, i Alemanya, on es faran després de l’estiu. La cancellera alemanya, Angela Merkel, optarà a renovar el seu mandat per poder seguir pilotant el club europeu en un moment polític especialment complicat. L’any d’eleccions en estats clau coincidirà amb l’inici de les negociacions per a la sortida del Regne Unit de la UE a partir del mes de març.

stats