Publicitat
Publicitat

COP D'EFECTE POLÍTIC

El president dels socialdemòcrates alemanys revela que el seu progenitor va abraçar el nazisme

"El meu pare era un nazi"

Les biografies poden ser a vegades armes electorals. Prou que ho saben als Estats Units. Els Kennedy, els Reagan, els Bush i els Clinton, per exemple, han utilitzat la seva família amb motivacions polítiques. També Barack Obama s'ha reivindicat amb dos llibres autobiogràfics. Ara, a Alemanya, sembla que s'hagi importat aquest instrument com a attrezzo polític.

No per casualitat sembla que aquesta setmana el president del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), Sigmar Gabriel, s'ha atrevit a revelar la part més íntima de la seva biografia: el seu pare era un convençut nazi i un tirà que el va martiritzar en la infantesa.

En un moment en què la cap del govern alemany, Angela Merkel, cada cop referma més la seva popularitat i en què el candidat socialdemòcrata a la cancelleria, Peer Steinbrück, justament fa el camí contrari -cada vegada perd més crèdit a les enquestes-, Gabriel s'ha afanyat a donar una altra imatge d'ell mateix.

Fins ara el president de l'SPD no era més que un polític viu i jovial, però poc carismàtic i sense profunditat. Segons el parer de l'electorat, el cap socialdemòcrata no tenia recorregut per ser canceller i per això havia fet bé de cedir a Steinbrück -més avesat en les batalles dialèctiques i amb experiència com a ministre de Finances- la batalla davant Merkel a les eleccions del setembre.

Però amb la recent confessió sobre la seva infantesa Gabriel sembla que s'hagi volgut reposicionar en l'escena política. Com va publicar ahir en un editorial el Süddeutsche Zeitung , "cada campanya electoral pot donar lloc a una competició de biografies", i això és perillós.

En tot cas, Sigmar Gabriel no es va estar d'explicar en una àmplia entrevista al setmanari Die Zeit que als 18 anys va descobrir que el seu pare era un nazi. Tot i que mai no va poder formar part dels combats per una poliomielitis, Walter Gabriel va seguir la ideologia nazi fins que va morir, el juny de l'any passat. "No li tinc cap rancor. No estic ni irat ni em sento més dolgut", exposa l'avui líder socialdemòcrata, que, això sí, admet certa pena per no haver agraït prou a la seva mare haver-li "salvat la vida".

Els pares de Sigmar Gabriel es van separar quan ell tenia tres anys. Fins als deu va ser obligat a viure amb el seu pare, que, segons detalla l'avui president de l'SPD, li clavava pallisses i l'apartava de les joguines perquè treia males notes a l'escola. Quan finalment la seva mare va guanyar la custòdia, Gabriel va créixer vinculant-se a l'agrupació juvenil Els Falcons, pròxima a l'SPD. Als 17 anys se'n va fer membre i poc després, quan feia el servei militar, va descobrir les conviccions del seu pare.

Mentre als anys 80 el jove Gabriel visitava regularment memorials sobre els camps de concentració d'Auschwitz i Majdanek, el seu pare negava l'Holocaust. Es van deixar de veure fins que el 2005 van intentar superar el passat.

No hi va haver manera. Walter Gabriel va morir a l'estiu amb 91 anys envoltat de literatura d'extrema dreta. "Has desaprofitat tota la teva vida", confessa que va pensar el líder de l'SPD a l'enterrament del seu pare.

Un cop d'efecte

En explicar ara la seva infantesa, tant si era la seva intenció com si no, Sigmar Gabriel ha esbossat una biografia política ben emotiva. Entre el sòlid carisma de Merkel i el descens de popularitat de Steinbrück -ha baixat al 36%, quan a l'octubre era del 59%, segons una enquesta d'ahir de la televisió pública-, la història de Gabriel es converteix en un cop d'efecte. Qui en traurà beneficis són figues d'un altre paner.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF