Un papa negre
¿És possible que el nou papa sigui africà? ¿Un africà de pell negra, de l'Àfrica subsahariana, compromès amb la realitat del continent més deixat de la mà de l'home? ¿Un continent que cada vegada mira més cap al cel, al revés de la tendència de l'Església oficial, empantanada en les misèries dels béns terrenals i la púrpura romana?
Fa només un segle el catolicisme era, a l'Àfrica negra, una religió amb escàs pes dins del món catòlic. Només hi havia prop d'1.200.000 catòlics, i representaven l'1% dels del món. Europa, amb quasi 200 milions de catòlics, era aleshores el continent amb més fidels, amb el 65% del total. L'Amèrica Llatina ocupava el segon lloc, amb el 24% i més de 70 milions de catòlics. Cent anys després, Europa representa només el 24% del catolicisme mundial, mentre que l'Àfrica subsahariana creix fins al 16% i l'Amèrica Llatina es converteix en el primer continent en nombre de catòlics, amb 400 milions, el 39% del total.
Si l'Àfrica, doncs, representa una de les regions del món amb més creixement de catòlics, ¿no seria lògic pensar que ha arribat el moment de tenir un papa negre?, es pregunten els africans, que han començat un intens debat sobre aquesta possibilitat. Si el país més poderós del món -argumenten en contra del racisme latent en el món occidental- té avui un president negre, ¿no podria arribar també un negre subsaharià a ocupar la cadira romana de Pere? Això només ha passat en dues ocasions durant tota la història i la darrera va ser fa 1.702 anys, quan va ser elegit el papa Meliquíades (311-314), un negre africà que havia fugit a Espanya, on es va criar.
Actualment hi ha 17 cardenals africans, però només onze tenen menys de 80 anys. Entre els cardenals subsaharians papables, totes les apostes assenyalen el cardenal de Ghana, Peter Tukson, com el més ben situat, seguit del nigerià Francis Arinze. Tots dos són negres, però el seu apostolat transcorre en territori italià. El primer a la diòcesi de San Liborio, i el segon a Valletri-Segni, molt a prop de Roma; més en contacte, doncs, amb la cohort de purpurats europeus.
El tercer africà del qual es parla com a papable és el cardenal congolès Laurent Monsengwo Pasinya, arquebisbe de Kinshasa. Dotat d'un físic poderós i d'una forta personalitat, Monsengwo viu en una de les regions més conflictives de l'Àfrica i té una posició polèmica i activa sobre els problemes que afecten tota la regió: des del genocidi ruandès -allà la jerarquia catòlica ha estat acusada d'incitar-lo- fins a la caiguda de Mobutu i els resultats oficials de les darreres eleccions al Congo -va estimar que no havien estat "conformes amb la veritat ni la justícia".
L'altra veu de Kinshasa
Monsengwo, que ha sofert un intent d'assassinat per les mateixes forces ruandeses que ja van matar el bisbe de Bukavu, ha denunciat el mal ús de les riqueses del Congo, que s'haurien de gestionar de manera que "en poguessin treure profit tots els fills i filles" del país.
Amant dels honors i els signes de poder -molt diferent del tarannà dels teòlegs de l'alliberament-, potser aquestes són les millors credencials perquè els cardenals es fixin en ell, si és que té alguna possibilitat. Malgrat tot, els africans segueixen somiant amb la possibilitat d'un papa negre i ho fan amb el mateix entusiasme que els permet veure Obama com un dels seus.
