PRÒXIM ORIENT
Internacional 22/03/2013

Els palestins reben escèptics el missatge d'Obama

El president nord-americà busca l'apropament als joves israelians

Anna Garcia
3 min

JerusalemDesprés de reunir-se amb les autoritats israelianes a Jerusalem, Ramal·lah va ser ahir la segona parada de Barack Obama en la seva primera visita al Pròxim Orient com a president dels Estats Units. Washington "està fermament compromès amb la creació d'un estat palestí independent i sobirà", va subratllar Obama, que encara veu viable un acord. Però a diferència del que va fer a l'inici del seu primer mandat, el cap de la Casa Blanca no va demanar la congelació dels assentaments israelians en territori palestí i va instar l'Autoritat Palestina a tornar a la taula de negociació "sense exigències prèvies al diàleg". Els palestins reclamen que s'aturi l'ampliació de les colònies -il·legals segons el dret internacional- per tornar al diàleg.

"Si podem aconseguir que es reiniciïn negociacions directes altre cop, crec que la possibilitat d'un acord potencial existeix". Washington reconeix que les colònies són "un obstacle per avançar en la causa de la pau", però insisteix que un estat palestí només es podrà assolir a través de converses directes.

"No canviarà res. ¿Aturarà els assentaments?", pregunta, incrèdul, Elias Khayo, taxista de 54 anys que viu a prop de Ramal·lah, la capital administrativa de Cisjordània. "Hi ha un mur, i també controls militars, i si has d'anar a un hospital de Jerusalem necessites un permís israelià", lamenta. "Aquest és un sentiment compartit per la majoria de palestins".

A la tarda, de nou a Jerusalem, Obama tenia el repte de parlar davant de centenars de joves universitaris israelians. Preferia aquest públic -a qui va entusiasmar durant el seu mandat- que l'audiència de la Knesset, el Parlament israelià, perquè espera recuperar la confiança dels israelians a través de les noves generacions. "Dos estats per a dos pobles és la solució", va dir-los. "Ni l'ocupació ni l'expulsió són la resposta", però també va deixat clar que els Estats Units s'oposaran a moviments unilaterals.

Preservar la seguretat d'Israel

Obama va dedicar una part del seu discurs, interromput més d'una vegada pels aplaudiments d'una part dels joves, a parlar de la necessitat de preservar la seguretat d'Israel. Es va referir al poder i la força d'un país que ha donat diversos premis Nobel i és punter en alta tecnologia i en altres camps. "Vosaltres heu de crear el canvi que voleu veure". I va citar Ben Gurion, fundador de l'Estat d'Israel: "Per ser realistes cal creure en miracles". Fins i tot es va confessar inspirat pel tikkun olam , que es fa servir per explicar el concepte jueu de justícia social.

"Aquest Parlament, que la Casa Blanca ha posat com a punt central de l'agenda, pretenia compensar els israelians pel discurs del Caire el 2009, per no haver vingut a Israel durant el seu primer mandat i, en canvi, haver demanat la congelació dels assentaments", assegurava a l'ARA Ed Rettig, director del Comitè Jueu Americà per a Israel i el Pròxim Orient.

Sentiments contradictoris

"És bo que hagi vingut aquí a parlar als joves directament. Per primera vegada un mandatari s'adreça a nosaltres tot i que hi ha sensacions contradictòries: els sentiments polítics, d'una banda; de l'altra, pensar que és el camí positiu per estrènyer els vincles entre els Estats Units i Israel", assegura Shalom Simcha Elbert, de 20 anys, amb quipà negra, de Jerusalem, que la setmana que ve s'ha d'incorporar a l'exèrcit.

Però l'apropament d'Obama als joves israelians també va tenir polèmica i crítiques. Els estudiants de la Universitat d'Ariel, un macroassentament de Cisjordània, van protagonitzar una protesta perquè no van rebre les invitacions per participar al concurs de Facebook on s'oferien entrades per assistir al discurs. "Obama no ha convidat els estudiants d'Ariel. La gent d'esquerres -així és com parlen els colons dels que són crítics amb els assentaments- creu que no som una universitat. Hauria d'haver vingut durant el seu primer mandat. No crec que la seva visita serveixi per canviar res", reblava Adi Cohen, de 25 anys, estudiant de comunicacions a Ariel.

stats