L'ERA POST-MUBÀRAK
Internacional 02/11/2012

La nova Constitució egípcia revifa tensions

A dues setmanes d'enllestir la nova carta magna d'Egipte, sembla difícil que l'Assemblea Constituent del país arribi a un consens en punts claus com els drets de la dona i el rol de l'islam en la vida pública.

Ricard G. Samaranch
3 min
Uns policies protesten al Caire en ser suspesos per portar barbes islamistes.

EL CAIREDes de la seva formació al març, l'Assemblea Constituent Egípcia ha estat marcada per la controvèrsia. La majoria de partits i figures laiques han rebutjat sempre la legitimitat d'un comitè que no representa la pluralitat de la societat egípcia, ja que té una presència dominant dels corrents islamistes.

Els laics van obtenir una victòria parcial a l'abril, quan un tribunal va donar-los la raó, i va dissoldre l'Assemblea Constituent. No obstant, la majoria islamista al Parlament va tornar a escollir de manera immediata un nou comitè sense buscar el consens amb la resta de formacions. Si bé és cert que la nova composició va ser més equilibrada, els Germans Musulmans i els salafistes, un corrent ultraconvervador, han continuat gaudint del control de l'òrgan.

Fa un parell de setmanes, el president de l'Assemblea, Hossam el-Gheriani, va desvelar un primer esborrany del text constitucional, tot i que va reconèixer que hi havia encara qüestions sensibles pendents de discussió. Entre les quals, els drets de la dona, la independència del Tribunal Constitucional, les garanties a la llibertat d'expressió i de culte, i els poders del president, titllats de "faraònics" per alguns juristes.

"Tot i que es pot registrar alguna millora en la qüestió de la divisió de poders, veient la composició de l'Assemblea, dubto que l'esborrany de la Constitució sigui satisfactori, almenys des d'un punt de vista liberal", explicava a l'ARA Mustafà Kamel, professor de ciència política de la Universitat del Caire. L'anterior carta magna, aprovada el 1971, va ser abolida per una declaració constitucional interina de la junta militar ratificada en referèndum el març del 2011.

Sens dubte, l'assumpte més polèmic és l'article 2, que defineix la identitat del país i la posició de la llei islàmica en l'ordenament jurídic. Igual que en la Constitució del 1971, el redactat actual estableix que "l'islam és la religió de l'Estat, l'àrab la seva llengua oficial i els principis de la xaria la principal font de legislació".

A la pràctica, durant l'era Mubàrak, la referència a la xaria va tenir un caràcter merament simbòlic, i no va constrènyer la capacitat legislativa del Parlament. Precisament, aquesta és la realitat que volen canviar els salafistes, modificant l'article per evitar que les futures lleis puguin ser contràries als preceptes dels textos sagrats. Amb aquesta finalitat, el moviment ultraconservador ha iniciat una campanya de mobilitzacions que culminarà amb una gran concentració el 9 de novembre.

Escollir parella de ball

Els Germans Musulmans, la força més nombrosa a l'Assemblea Constituent, han mantingut una posició ambigua respecte a la qüestió. El fossar tan profund que separa les posicions de laics i salafistes fa impossible pensar en una Constitució de consens. De fet, els dos moviments antagonistes han amenaçat de demanar el no en el referèndum popular que haurà de ratificar la nova carta magna si no es modifica de manera substancial l'esborrany actual.

Durant els pròxims dies, la confraria haurà de prendre una de les decisions més importants d'ençà que va assumir el poder: triar els salafistes o els laics com a parella de ball per tancar els serrells del text constitucional. Una via intermèdia, que no satisfaci ni els uns ni els altres, presenta un gran risc per als Germans Musulmans, el partit del president Mohamed Morsi, ja que no tindria cap garantia de victòria en el referèndum. Sigui com sigui, una cosa és clara: la nova Constitució no serà el bàlsam que necessita l'atzarosa transició egípcia per convertir-se en la clau de volta del nou Egipte.

stats