Internacional 30/11/2016

500 milions d’euros per a defensa d'Europa

La UE invertirà diners del pressupost comú en la indústria militar per primera vegada en la història

Laia Forès
4 min
500 milions d’euros per a defensa d'Europa

Brussel·lesTres potències europees -el Regne Unit, França i Alemanya- es troben entre els deu països del món que més inverteixen en defensa, però fins ara a Europa la política militar era una qüestió interior i només es discutia a l’OTAN. Es considerava un tema sensible i molt lligat a la història de cada país. No és casualitat que els socis que més inverteixen en defensa a la UE, en relació al seu PIB, siguin països que van viure sota l’òrbita soviètica, com Estònia, Polònia i Lituània.

La UE, en els seus 60 anys d’història, mai havia dedicat ni un euro a la indústria militar. Però les coses estan canviant i la nova Europa fortalesa aposta per més seguretat. El pressupost comunitari del 2017, que aprovarà avui l’Eurocambra, inclou 25 milions d’euros per a projectes de recerca militar. També es dedicaran a la indústria militar uns 90 milions d’euros entre el 2018 i el 2020. És una quantitat minsa i només servirà per a recerca (per exemple, per desenvolupar drons o softwares d’encriptació), però és el primer pas per desenvolupar a partir del 2021 una veritable política de defensa comuna.

Brussel·les va proposar ahir crear un fons de 500 milions d’euros anuals per a recerca militar i un altre instrument financer més complex que permetrà als governs invertir conjuntament en la compra d’equipament militar com avions, drons o armes, per reduir costos. El pla de defensa està lluny de crear capacitats militars pròpies. L’ambició és més modesta i preveu iniciatives com ara crear un quarter militar únic per coordinar els estats membres, però és tot un símbol del gir que està fent una Europa amenaçada per l’extrema dreta i els atemptats jihadistes i que navega sense rumb en la crisi dels refugiats.

Obsessió per la seguretat

La UE gira cap a una política de seguretat i defensa en què el més important és blindar les fronteres per posar fre a la immigració i lluitar contra el terrorisme. En aquest context, la nova obsessió dels dirigents comunitaris és la paraula seguretat, que va lligada al reforçament de la política de defensa. “Per garantir la nostra seguretat col·lectiva, hem d’invertir en el desenvolupament conjunt de tecnologies i d’equipaments d’importància estratègica”, va assegurar ahir el president de l’executiu comunitari, Jean-Claude Juncker.

La Comissió no va deixar clar com funcionarà el fons de 500 milions d’euros per a recerca militar procedents dels pressupostos comunitaris, però sí que va avançar que l’instrument financer que servirà per fer compres conjuntes haurà d’estar finançat amb diners que aportaran els estats membres. Segons Brussel·les, l’instrument hauria de mobilitzar 5.000 milions d’euros anualment. “No es tracta de crear un exèrcit europeu ni de gastar diners en defensa en comptes de gastar-los en seguretat social. Ens enfrontem a múltiples amenaces i hem d’actuar”, va assegurar el vicepresident de la CE Jyrki Katainen.

Amenaces de Trump

En l’última dècada, el conjunt dels països de la UE han reduït la despesa militar, un fet que els Estats Units -el país del món que més gasta en defensa- han criticat insistentment. Entre el 2014 i el 2015, els socis de la UE han augmentat lleugerament la despesa (un 1,7%), però aquest increment no satisfà el seu principal aliat a l’OTAN. El futur president dels Estats Units, Donald Trump, fins i tot ha amenaçat d’abandonar l’Aliança Atlàntica si els socis europeus no augmenten les seves contribucions. La nova estratègia de defensa de la UE, impulsada abans de la victòria de Trump, podria tenir ara més suport dels estats membres.

Per a Jordi Armadans, president de FundiPau, és “absurd” que la UE vulgui posar en marxa una política de defensa comuna quan no té una veritable política exterior comuna. “El que va passar a l’Iraq, on cada govern anava a la seva, és un gran exemple”, assegura. “Que Europa hagi dedicat a defensa menys diners en els últims anys no justifica una defensa comuna. Si mirem el nivell de 20 anys enrere, veiem que la despesa militar ha augmentat fins a uns nivells esbojarrats. Abans ho justificaven amb la Guerra Freda, però ara [aquesta despesa] s’ha convertit en estructural sense cap necessitat real”, conclou.

Terricabras es cola a les negociacions del Brexit

El cap de les negociacions del Brexit per part de la Comissió Europea, Michel Barnier, es va reunir ahir per primera vegada amb la conferència de presidents del Parlament Europeu -formada pels líders dels grups polítics parlamentaris i pel president de l’Eurocambra- per explicar com està preparant l’executiu comunitari l’inici de les negociacions amb Londres per a la sortida del Regne Unit de la UE.

L’eurodiputat del grup dels Verds - Aliança Lliure Europea Josep-Maria Terricabras (ERC) també va poder participar en la reunió com a observador. Terricabras formarà part d’aquest grup especial del Parlament Europeu que seguirà les negociacions i que es reunirà “sovint” amb Barnier per saber de primera mà com van les converses amb Londres.

El republicà considera que participar en el grup serà important per a Catalunya. “Podrem veure no només l’evolució del procés sinó també quin tractament es dóna a Escòcia o a Irlanda del Nord. Això és de gran importància”, va assegurar. Terricabras és l’únic eurodiputat de l’Estat que forma part del grup.

stats