Les mentides d’Orbán
A Hongria no hi ha un problema migratori. Però el país s’ha omplert de propaganda política que parla del perill de la immigració, que la relaciona directament amb els atemptats de París del novembre passat. El primer ministre, Viktor Orbán, ha convocat els hongaresos a votar diumenge en referèndum contra el pla de quotes de la Comissió Europea per redistribuir els demandants d’asil arribats a la UE els últims anys. L’oposició ha fet una crida al boicot per evitar que el govern aconsegueixi el 50% de participació que s’ha marcat com a fita.
“¿Sabies que un hongarès té de mitjana més probabilitats de veure un ovni que un refugiat?”, diu un dels cartells humorístics que un grup d’activistes contra el referèndum ha penjat a Budapest, mofant-se de la campanya oficial del govern. “Des que es van segellar les fronteres, a Hongria no hi ha una crisi de refugiats”, assegura András Bíró-Nagy, codirector del centre Policy Solutions de Budapest. Però el sentiment antiimmigració ha calat en la societat en una mena de temor irracional que va més enllà dels límits electorals del Fidesz, el partit d’Orbán, i, per això, el primer ministre necessita “mantenir el tema al capdamunt de l’agenda -explica Bíró-Nagy- per augmentar el suport polític intern”. Amb una oposició a l’esquerra llargament afeblida i l’extrema dreta del Jobbik renunciant a les patrulles ciutadanes i jugant a moderar el seu discurs a la cacera de rèdits electorals, el referèndum de diumenge té molt més de consum intern que de desafiament a la Unió Europea. Sobretot perquè Orbán i la pressió dels seus veïns (Polònia, Eslovàquia i la República Txeca), que formen el grup de Visegrad, ja han aconseguit arrossegar la UE cap al discurs de la seguretat i el control de les fronteres, i que Brussel·les digui ara que no es pot imposar la solidaritat amb els refugiats a la força.
Amnistia Internacional qualificava aquesta setmana d’abominable el tracte que reben els demandants d’asil a Hongria. En un comunicat, l’ONG acusa el govern d’Orbán d’implantar la militarització de les fronteres, l’aplicació de processos laberíntics i cínics per dificultar la regularització administrativa, denuncia la detenció majoritària dels demandants i considera que la retòrica antiimmigració ha arribat a límits malaltissos durant la campanya pel referèndum de diumenge. Des del juliol, una nova llei autoritza les expulsions sumarials d’immigrants, que són traslladats a la frontera sense que ni tan sols s’estudiïn els seus casos. Noves patrulles s’han desplegat al llarg de les tanques construïdes als límits del país amb Sèrbia i Croàcia en una autèntica cacera a l’home.
Però, mentre el discurs oficial criminalitza refugiats i migrants, Hongria ha concedit, des del 2013, més de 3.600 permisos de residència a aquells demandants i les seves famílies que han invertit 300.000 euros en bons del Tresor hongarès, bloquejats durant cinc anys. Els estrangers amb prou poder adquisitiu que s’han acollit a aquest programa governamental han pogut comprar a preu d’or no només l’estada al país d’Orbán sinó també un visat que els permet moure’s per tot l’espai Schengen. Són més del doble dels 1.294 refugiats que un país de 10 milions d’habitants com Hongria hauria hagut d’acollir, segons els plans de la Comissió, i que Orbán considera una amenaça per a l’estabilitat i la seguretat del seu país.
