Publicitat
Publicitat

DECISIÓ HISTÒRICA

El matrimoni homosexual, al Suprem dels Estats Units

El tribunal dirà si és constitucional prohibir casaments del mateix sexe

El juny del 2004, el llavors alcalde de San Francisco, Gavin Newsome, va decidir oficiar bodes homosexuals com a resposta al suport del president George W. Bush a una esmena a la Constitució dels Estats Units per definir el matrimoni com una unió entre un home i una dona. "Ens vam casar aquell anomenat estiu de l'amor . Primer només vam acostar-nos a l'ajuntament per donar suport a centenars de parelles que feia dies que hi feien cua per casar-se. Però després ens vam adonar que nosaltres també estàvem preparats per a aquell compromís", explicava ahir Frank Capley davant de les escalinates del Tribunal Suprem.

Frank Capley i la seva parella, Joseph Alfano, es van tornar a casar quatre anys més tard, quan la cort suprema de l'estat de Califòrnia va autoritzar els matrimonis homosexuals. La legalitat d'aquestes unions, però, va ser breu, ja que cinc mesos després es va aprovar per referèndum la proposició 8 -una esmena a la Constitució d'aquest estat que prohibeix els matrimonis entre persones del mateix sexe.

Els nou jutges del Suprem dels Estats Units van escoltar ahir els arguments a favor i en contra d'aquesta esmena i avui estudiaran la constitucionalitat de la llei de defensa del matrimoni, que impedeix reconèixer les unions gais en l'àmbit federal. Aquests dos casos es consideren històrics perquè podrien obrir la porta a legalització del matrimoni homosexual a tot el país.

En l'última dècada l'opinió dels nord-americans sobre aquest tema ha canviat considerablement. Segons diverses enquestes, més del 50% dels ciutadans es manifesten a favor del matrimoni gai, mentre que fa deu anys un 60% s'hi oposaven. A més, per primer cop a la història un president dels Estats Units s'ha declarat a favor de legalitzar aquest dret per als homosexuals. Barack Obama va canviar la seva opinió sobre aquestes unions durant l'última campanya electoral.

Tot i així només nou dels 50 estats del país i la ciutat de Washington han legalitzat el matrimoni homosexual. De fet, una majoria (26) prohibeixen les unions civils i els matrimonis entre gais i lesbianes. "El Suprem no s'hauria de pronunciar sobre aquesta qüestió. Els estats són els que tenen l'última paraula", raonava Louise Viola, amb un cartell a la mà que deia: "El matrimoni és entre un home i una dona. Així ho va establir Déu". Per Viola, una jubilada de Massachusetts, els homosexuals "tenen el dret de casar-se amb algú de sexe oposat, com tothom". "Són ells que renuncien als seus drets quan escullen aquest estil de vida", conclou.

Una decisió polèmica

Sota la premissa d'igualtat de drets per a tothom -també per als ciutadans homosexuals-, l'advocat Theodore Olson va atacar ahir la proposició 8 davant del tribunal. Per Olson la prohibició del matrimoni homosexual "viola" la Constitució nord-americana perquè "nega als gais i a les lesbianes el dret a casar-se" per la seva orientació sexual.

Els jutges van fer preguntes tant a Olson com a Charles Cooper, advocat defensor de la proposició, i es van mostrar cauts sobre el paper que ha de tenir l'alta instància judicial sobre aquest cas. Cooper va demanar als magistrats que no es pronunciïn sobre aquest "assumpte tan difícil" i que ho deixin en mans dels votants de cada estat.

De fet, el jutge conservador Anthony Kennedy, que podria tenir el vot decisiu en un tribunal molt dividit, va suggerir que es podria desestimar el cas, és a dir, que s'acabés sense fallar a favor de cap part. Aquest resultat permetria celebrar altre cop matrimonis homosexuals a Califòrnia però no tindria cap impacte en els altres estats. Aquest és el resultat més plausible segons la majoria dels experts.

L'altre cas que avui estudiarà el Suprem és més difícil d'ignorar. Els nou jutges hauran de decidir si la llei de defensa del matrimoni del 1996 -que defineix el matrimoni com la unió d'un home i una dona- és constitucional. Aquesta llei es va firmar sota la presidència de Bill Clinton i impedeix que el reconeixement dels matrimonis homosexuals i els seus beneficis fiscals en l'àmbit federal.

La novaiorquesa Edith Windsor, de 83 anys, es va casar el 2007 amb Thea Spyer, la seva parella durant més de 40 anys. Quan dos anys més tard Spyer va morir, després d'una llarga malaltia, Windsor va haver de pagar més de 350.000 dòlars (uns 270.000 euros) per l'herència que va rebre. Si una d'elles hagués estat un home no hauria d'haver pagat aquesta quantitat. Windsor va iniciar una croada en defensa de la igualtat de drets dels homosexuals, ja que considera que la llei la discrimina per la seva orientació sexual.

Aquest mes el president Clinton ha demanat a través d'un article d'opinió publicat pel diari The Washington Post l'anul·lació d'aquesta llei. Segons Clinton aquesta legislació és contrària als principis dels Estats Units i "incompatible amb la Constitució". A més, s'ha excusat en certa manera per haver signat la llei dient que eren "uns temps molt diferents".

La dona de Clinton, l'exsecretària d'Estat Hillary Clinton, també va canviar d'opinió sobre el matrimoni homosexual a principis de mes. A la campanya del 2008 la llavors senadora de Nova York va defensar el matrimoni tradicional, però ara considera que el país està preparat per acceptar les unions entre persones del mateix sexe.

L'evolució també s'ha produït en l'ala més moderada del Partit Republicà. Les noves generacions accepten els matrimonis homosexuals i alguns republicans han advertit que poden perdre vot si el partit no canvia la seva posició. El senador Bob Portman -que va sonar com a candidat a vicepresident republicà en les últimes eleccions- ha afirmat aquesta setmana, després de saber que el seu fill és homosexual, que està a favor del matrimoni gai. "Vull que el meu fill tingui les mateixes oportunitats que els seus germans", ha dit en una entrevista a la CNN.

Joseph Alfano espera que el Suprem els doni la raó. "La nostra lluita ha tingut molts alts i baixos. I sabem que, sigui quina sigui la sentència, haurem de continuar-la, per aconseguir el reconeixement dels nostres drets", afirmava ahir.