"Et passo el paper": la trucada de Roussef a Lula que ha indignat el Brasil

São PauloMilers de brasilers han sortit al carrer aquest dimecres a la nit per protestar davant la seu de la presidència a Brasília i a São Paulo, indignats per la publicació d'una conversa telefònica de la presidenta, Dilma Rousseff, i l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva, que ha obtingut un càrrec al govern i immunitat judicial davant l'escàndol de corrupció de Petrobras. En la gravació, Rousseff diu a Lula que li envia "el paper", en referència al decret de nomenament, perquè el faci servir "només en cas de necessitat". El document s'ha interpretat com la confirmació que la incorporació de l'expresident i líder del PT al govern busca donar-li aforament per blindar-lo de les investigacions judicials: Lula només ha de respondre penalment davant el Suprem.

El Partit dels Treballadors (PT) ha decidit jugar-s’ho tot a caixa o faixa amb l’entrada de Luiz Inácio Lula da Silva al govern brasiler. Des del ministeri de la Casa Civil, l’expresident es convertirà en una espècie de súper primer ministre de la presidenta Dilma Rousseff. Lula tindrà màxim poder en les àrees econòmiques i d’articulació política. La confluència d’interessos, i alhora de debilitats, de les dues figures ara mateix clau de la formació que governa el país des del 2002 han portat a prendre una decisió impensable fa un mes.

Amb aquest nou càrrec guanyarà l’estatus d’aforat privilegiat i li serà més fàcil esquivar la justícia. D’aquesta manera, guanya temps davant les acusacions de corrupció en el cas de Lava Jato, que investiga el desviament de fons i blanqueig de capitals a l’estatal Petrobras, que controla el negoci petrolier. A més, Lula està sota sospita per presumpte tràfic d’influències i per la seva possible participació en un frau fiscal. Si prosperen tots aquests casos oberts, el nou ministre de la Presidència només podrà ser jutjat al Tribunal Suprem Federal, cosa que podria allargar encara més el lent procés judicial. Paral·lelament, Lula deixa sense recorregut la petició de presó preventiva que la setmana passada va fer la Fiscalia de São Paulo arran de l’escorcoll del seu domicili.

Amb la seva decisió, l’expresident -que presumeix d’haver tret de la pobresa 30 milions de brasilers i haver enfortit una incipient classe mitjana– sembla que ha complert al peu de la lletra una frase que els mitjans locals li atribueixen i que hauria pronunciat el 1988, quan era un líder sindical: “Al Brasil és així. Els pobres quan roben van a la presó, als rics els fan ministres”.

Però el nomenament de Lula té un objectiu clar: reforçar les aliances amb els centristes del PMDB (Partit del Moviment Democràtic Brasiler), socis a l’executiu però oposició al Congrés, per frenar el procés d’'impeachment' –moció de censura– que hi ha sobre Rousseff, també per un presumpte cas de corrupció. De fet, la presidenta ha passat de ser considerada una gestora a qui no li tremolava la mà per fer fora els seus col·laboradors sota sospita d’haver comès delictes, a estar en el punt de mira, i amb una popularitat per terra.

Per això, la posició de l’executiu era, fins ara, de debilitat absoluta. Les manifestacions multitudinàries del cap de setmana passat a totes les capitals del país, demanant la dimissió de Rousseff i donant suport a les investigacions de corrupció a Petrobras, han donat ales als partits de l’oposició que es veien amb força per enderrocar la presidenta.

Rousseff i el seu equip han viscut aïllats i paralitzats, incapaços de teixir les aliances necessàries amb el Congrés que els permetessin imposar l’agenda pròpia de govern. Precisament, una de les principals virtuts de Lula durant els vuit anys de presidència va ser la capacitat de negociació política amb acords ideològicament inversemblants. Ahir, Rousseff justificava la seva decisió perquè l’expresident acumula una “inequívoca experiència política” i coneix a la perfecció “les necessitats del país”.

Abans d’entrar al govern, Lula va voler saber, sense intermediaris, quina és la posició del PMDB, que el cap de setmana va amenaçar de deixar el govern en 30 dies. Per això, es va reunir amb el president del Senat, Renan Calheiros, un dels prohoms dels centristes, que serà clau per barrar l’'impeachment' quan arribi a la cambra alta.

Lula entra al govern de Rousseff amb carta blanca per canviar la política econòmica en un moment en què el país viu una recessió que els economistes avisen que pot ser més profunda i llarga que la viscuda a la dècada dels 90. El mateix Lula considera que el principal motiu de la inestabilitat i el desgast de l’executiu no ve dels casos de corrupció que han esquitxat de ple el PT, sinó de la desacceleració, l’augment de l’atur i la inflació.

El nou ministre s’ha proposat refer els ponts de diàleg, ara mateix inexistents, amb el mercat financer –que precisament no ha rebut gaire positivament el seu retorn– i l’empresariat. S’espera que Lula impulsi una reforma al govern, amb l’entrada d’un equip de confiança en dos ministeris clau: el de Justícia i el d’Hisenda. El canvi de rumb en l’economia es pot visualitzar amb el retorn al Banc Central d’Henrique Meirelles, que ja va ocupar el càrrec durant la presidència de Lula i és molt ben vist pels mercats financers.

Lula utilitzarà com a taula de negociació el Consell de Desenvolupament Econòmic Social, que reuneix representants de l’executiu, empresaris, sindicats i moviments socials. L’òrgan, creat el 2003 en el primer any al poder de l’exsindicalista, havia sigut menystingut per Rousseff.