Publicitat
Publicitat

Avions militars dels EUA aterren a Bamako amb tropes i equipament francès

Els islamistes reculen a Mali

Des d'ahir les tropes franceses i malianes ja controlen dues ciutats importants del centre de Mali, després que l'Elisi confirmés dilluns que havien reconquerit la regió i havien obligat així les milícies d'islamistes radicals a fer marxa enrere. Al mateix temps, l'exèrcit nord-americà va confirmar que havia començat a transportar soldats i equipament des d'una base al sud de França fins a Bamako, la capital de Mali, amb els mastodòntics avions Boeing C-17. Dos vols van arribar dilluns i un tercer ahir, i està previst que continuï un pont aeri els pròxims dies, segons va informar ahir Tom Saunders, portaveu del comandament africà dels Estats Units.

Jean-Yves Le Drian, el ministre de Defensa francès, va celebrar dilluns l'avenç de les tropes francomalianes com un "clar èxit militar per al govern de Bamako i per a les tropes franceses que intervenen donant suport a aquestes operacions". La recuperació de Diabaly, a uns 440 km de Bamako, i Douentza, a l'est de riu Níger i a 480 km de la capital de Mali, representa una reafirmació del control del govern en àrees on l'ofensiva per les forces islamistes a principis de mes va obligar França a intervenir, primer amb bombardejos aeris i poc després amb tropes.

"Vull donar les gràcies als francesos", deia ahir Mamadou Traoré, un resident de Diabaly que va assegurar que els atacs francesos havien aconseguit fer fora els rebels sense ferir cap civil. "No ens van tocar a cap de nosaltres -va afegir Traoré-. Va ser increïble".

A Douentza l'agència Associated Press va citar un oficial malià, Sali Maiga, que assegurava que els jihadistes ja havien girat cua quan les tropes malianes i franceses van arribar-hi dilluns. "La gent és molt feliç -deia Maiga-, no hi ha hagut incidents ni trets durant la nit". L'avenç de les tropes francomalianes ha obligat els islamistes a replegar-se al nord, mentre continuen els bombardejos aeris a dos enclavaments claus per als rebels des de principis del 2012: Tombouctou i Gao.

En una entrevista a l'emissora RFI, el comandant en cap de Mali, el general Ibrahima Dohirou Dembele, va assegurar que les seves forces tenien en ment "l'alliberament total del nord de Mali". "Si el suport estranger és constant, no trigarem més d'un mes a alliberar Gao i Tombouctou", va afegir. Mentrestant, França continua amb l'enviament de tropes i ja s'han desplegat 2.150 dels 2.500 soldats previstos.

Celebració dels residents

A diferència del nord, on s'han multiplicat les execucions públiques, amputacions i lapidacions de dones, les milícies rebels han tingut poc temps per imposar la seva versió de la xaria a la regió recuperada per les tropes francomalianes. Però el seu breu regnat a Diabaly ha deixat entreveure les dures polítiques que han promulgat a la resta del territori conquerit.

"Havia de cobrir-me sempre el cap", explicava Djenaba Cissé, una dona de Diabaly. "Quan anàvem amb el meu germà als camps, ens aturaven i ens interrogaven per saber si realment érem fills dels mateixos pares". Hi ha pocs residents, però, que diuen que han conegut els homes durs que van prendre el control de la localitat. Kola Maiga, que viu als afores de la població, recorda la seva arribada el matí del 14 de gener. "Era a casa i vaig veure com venien. Llavors ho vaig saber, vaig saber que la guerra havia arribat aquí, a Diabaly".

El greuge de la xaria

Els rebels, aparentment, van trobar poc suport entre la població local, que veuen poques similituds entre la dura versió de la llei islàmica que volen imposar amb la seva pràctica moderada de la religió. "Aquests paios són uns viciosos", deia Oumar Diakité, alcalde de Diabaly. "No volen l'islam. Volen altres coses. Podeu veure com s'aprofiten d'un país tan pobre com el nostre".

Els residents que havien abandonat la població fa una setmana van tornar-hi dilluns després que s'escampés la notícia que n'havien marxat els islamistes radicals. "Van arribar i van dir que implantarien la xaria", explicava Mohamed Tounkara, que dilluns va tornar a Diabaly. "No volem la xaria, és per això que vaig marxar amb la meva família".

Aquest malià diu que és amable amb les tropes franceses, però que confia poc en el seus soldats, que en l'últim any han permès que el territori de Mali es partís en dos i s'acabessin així dues dècades d'una democràcia més o menys consolidada. "Si França es queda aquí, confiarem en el seu exèrcit -va afegir Tounkara-. Però, honestament, no tenim gaire fe en el nostre exèrcit".