PRIMERES SETMANES D'HOLLANDE A L'ELISI
Internacional 28/05/2012

La hiperactivitat del "president normal"

El nou president gal no ha perdut el temps des del seu debut. François Hollande ha començat el mandat amb un grapat de compromisos internacionals i defensant amb fermesa les promeses electorals.

Marta Bausells
3 min
PRESIDENT RODAMÓN
 Hollande visita el seu homòleg afganès, Hamid Karzai, en l'últim dels seus compromisos internacionals.

BARCELONAFa només vint-i-dos dies que va ser elegit president de la República Francesa i tretze que va assumir el càrrec, i François Hollande ja ha demostrat que, malgrat que és el "president normal" -imatge senzilla que va explotar durant la campanya electoral-, pot ser tan hiperactiu com el seu predecessor.

Tot i la seva falta d'experiència ministerial i el seu tarannà discret i pausat, que contrasta amb l'opulència de Sarkozy, Hollande ha començat el mandat amb una agenda centrada en els compromisos diplomàtics i les postures fermes. I ho ha fet plantant cara a Berlín i a Washington, on va refermar dues de les seves promeses electorals: l'aposta pels estímuls econòmics per rellançar l'eurozona i la retirada prematura de les tropes gal·les de l'Afganistan. Una estratègia que ha impulsat amb bona nota, ja que ha vençut la visió que molts tenien d'ell de dèbil o "sense caràcter", en paraules de la seva rival a les primàries socialistes i primera secretària del partit, Martine Aubry.

Canvi de rumb a la UE

L'eix francoalemany es trenca i Hollande guanya suports

Abans de guanyar les eleccions, Hollande ja va aconseguir que Angela Merkel introduís el creixement en el discurs econòmic europeu, fins aleshores centrat exclusivament en l'austeritat promulgada amb insistència per la cancellera alemanya i el seu aliat indiscutible, Nicolas Sarkozy. A finals d'abril començaven a sonar amb força les primeres referències al nou tàndem Merkollande . Una parella de fet que no va trigar a oficialitzar-se: Hollande va viatjar a Berlín ni més ni menys que el mateix dia que va prendre possessió del càrrec -ni tan sols un incident amb un llamp, que va obligar el seu avió a girar cua, ho va impedir.

La trobada va acabar amb el compromís de, malgrat les diferències, "promoure el creixement". L'escapçament de l'eix francoalemany aviat es va fer evident. A la cimera informal del 23 de maig a Brussel·les la topada entre els dos mandataris va quedar palesa en la negativa de Merkel d'acceptar mesures com els eurobons. El president gal, però, en va sortir reforçat: mentre Merkel perd popularitat, cada cop més líders donen suport als seus arguments. Fins i tot l'OCDE i l'FMI li van donar la raó i van demanar més flexibilitat a la cancellera.

Alleujament econòmic

L'economia francesa respira tranquil·la

Hollande ha arribat a l'Elisi en un context de creixement estancat i d'atur elevat a França, a més de l'angoixa per la tempesta financera en altres economies com la grega o l'espanyola. Però l'economia francesa ha respirat tranquil·la des de la seva arribada, tot i les advertències d'alguns economistes que apuntaven en sentit contrari. Després del cop dur que va suposar la pèrdua de la triple A del deute francès -al final del mandat de Sarkozy-, la prima de risc francesa va baixar a nivells històrics la setmana passada, i va arribar a uns interessos del 2,47%.

Promeses electorals

Període de gràcia condicionat per les legislatives del juny

Hollande té la pressió de donar resultats aviat, i la pressa per aprovar les seves primeres mesures -com la reducció d'un 30% del seu sou i el del seu gabinet- i deixar clar que batallarà per les promeses té el rerafons de les eleccions legislatives del 10 i el 17 de juny, en què el Partit Socialista aspira a aconseguir una històrica cohabitació al cap de l'estat i a les dues cambres parlamentàries. Una enquesta de Le Figaro de dissabte apuntava que els socialistes obtindran la victòria per la mínima, només un punt per sobre de la UMP -ocupada amb lluites internes pel lideratge-, lluny de la majoria absoluta que demana Hollande per aplicar les seves reformes.

De moment, el 61% dels francesos aproven les accions d'Hollande en els primers dies al poder, segons una enquesta de l'Institut Francès d'Opinió Pública (IFOP) publicada dissabte. Ara bé, el seu període de gràcia no serà infinit. Hollande ha heretat un país descontent i ressentit després de tres anys de penúries econòmiques i, després de les legislatives, haurà d'abordar amb rapidesa mesures per crear ocupació a casa.

stats