Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Les guerres dels pròxims quatre anys

InauguracióD'aquí una setmana Obama posarà la mà esquerra sobre les bíblies de Lincoln i Martin Luther King i, davant la multitud del Mall, jurarà com a president dels Estats Units per un segon mandat. Ho farà amb la mateixa mà amb què durant quatre anys ha decidit la vida o la mort de presumptes membres d'Al-Qaida, atacats des dels 'drones', els avions no tripulats

Avions no tripulats, dirigits des dels Estats Units o en bases en qualsevol racó de món, han perseguit, localitzat, atacat i mort presumptes terroristes al Iemen, el Pakistan i Somàlia, els darrers deu anys. Els drones són el símbol de la guerra al segle XXI, en què ja no es lluita contra exèrcits a camp obert sinó contra cèl·lules en amagatalls: són meitat caça de l'home i meitat bombardeig militar, amb dos formidables avantatges polítics, com són el secret i l'estalvi gairebé total de vides nord-americanes.

Obama els ha abraçat amb decisió. Tot i que els drones els va començar a fer servir George Bush, l'actual administració els ha multiplicat. En un recent treball, Propublica calculava que, encara que no hi ha xifres oficials, poden haver matat unes 3.000 persones.

Els contorns legals i operacionals dels drones són borrosos: Obama i els seus dos braços executors, la CIA i l'exèrcit, actuen sota l'autorització de l'ús de força militar, una llei aprovada pel Congrés dies després de l'11-S del 2001, i que dóna al president l'autoritat d'utilitzar tots els mitjans necessaris i apropiats per neutralitzar una persona involucrada en un atemptat, però la quantitat d'atacs i víctimes indica que l'administració Obama no ha limitat els drones a l'eliminació d'amenaces imminents, sinó que l'ha convertit en la peça central de la seva estratègia antiterrorista, amb usos gairebé preventius i amb la fonamentada sospita que ha causat la mort de civils que no tenen res a veure amb Al-Qaida. Al novembre, The New York Times informava d'una pugna darrere l'escenari entre la CIA i el Pentàgon per un cantó, partidaris de la màniga ampla, i els departaments d'Estat i Justícia, per un altre, advocant per la contenció.

En aquest bàndol hi hauria John Brennan, que justament dilluns va ser nomenat per Obama com a nou cap de la CIA. Obama va referir-se a la polèmica sense explicitar-la: "Brennan sap que som una nació de lleis". Per ara, els aliats occidentals miren cap a l'altra banda, mentre que al Pakistan creixen les protestes populars i es dispara el sentiment antiamericà. L'ONU va anunciar al novembre l'obertura a Ginebra d'una oficina que investigaria les incursions nord-americanes.

Dilluns passat, al costat de Brennan, Obama va presentar el seu nou cap del Pentagon, l'exsenador republicà Chuck Hagel, sobre qui recaurà la més gran retallada de despesa militar de la història moderna del país (si el complex industrial- militar ho permet). En part per necessitat fiscal, en part perquè Obama ha llegit els signes tecnològics dels temps: un exèrcit amb menys soldats i amb més ordinadors.

Atacs al ciberespai

I és que està comunament acceptat que ha nascut un nou i cinquè domini de la guerra. Després de terra, mar, aire i espai, les guerres es comencen a lliurar al ciberespai. De fet, el juny de l'any passat els mitjans van informar que els Estats Units i Israel havien aconseguit atacar l'ordinador que controlava les instal·lacions iranianes d'enriquiment d'urani. Segons un treball del periodista Tom Gjelten a World Affairs , el Pentàgon ha evolucionat des d'una posició de tallafoc de defensa dels sistemes informàtics dels EUA al desenvolupament de programes d'atac als sistemes enemics, de manera que l'atac és "el sector tecnològic amb el creixement més gran de la ciberindústria ara mateix". Vista la guerra així, converteix en una mena d'antiguitat la demanda d'immunitat per a les tropes americanes que quedin a l'Afganistan després de la retirada del 2014, que abans-d'ahir va estar negociant a la Casa Blanca Obama i el seu homòleg afganès, Hamid Karzai. Les màquines no necessiten immunitat.

Quan el món es pregunta quin serà el llegat d'Obama després del pròxim mandat, part de la resposta ja està escrita en el resolt, semisecretista i tecnològic exercici de les seves funcions com a comandant en cap.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF