Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI GLOBAL

Una guerra de propaganda

De moment és una guerra d'anuncis, cartes públiques i advertiments polítics. Cristina Fernández de Kirchner ha tornat a treure les Malvines del calaix dels recursos efectistes. Dimecres la premsa britànica publicava una carta oberta de la presidenta argentina al primer ministre, David Cameron, en què reclamava que "posin fi al colonialisme" de les illes Malvines que, ara fa 180 anys, els van "arrencar per la força".

La retòrica de Cristina Fernández ressonava en les apel·lacions patriòtico-territorials que fa trenta anys van unir els argentins i van enfortir la dictadura militar. El diari sensacionalista britànic The Sun va entrar directe en el joc. L'endemà mateix el tabloide contestava amb un altre anunci pagat en un rotatiu argentí que acabava amb un: "En nom dels nostres milions de lectors ho direm clar: les mans quietes".

David Cameron, però, impassible, s'ha limitat a defensar el referèndum que permetrà als habitants de l'arxipèlag votar, el pròxim mes de març, què volen ser.

El govern britànic acaba de desclassificar, a més, documents secrets d'aquelles vuit setmanes de guerra. L'aleshores primera ministra, Margaret Thatcher, va escriure una carta per buscar la complicitat del seu aliat privilegiat, el president nord-americà Ronald Reagan, davant una invasió que considerava "el pitjor de la seva vida". Però la relació especial entre els dos abanderats del lliure mercat no va funcionar en el conflicte argentí. Les cartes revelen que la Dama de Ferro -a qui no li va tremolar la mà quan va torpedinar el creuer General Belgrano , on van morir la meitat dels soldats argentins que havien d'entrar en combat- estava molesta amb l'ambigüitat de Reagan.

En un dels cables diplomàtics desclassificats s'hi pot llegir el xoc entre l'ambaixador britànic a Washington, Nicholas Henderson, i la representant dels EUA a l'ONU, Jeane Kirkpatrick. Henderson diu per escrit que Kirkpatrick "és més ignorant que feixista" quan fa costat a la dictadura militar, però tot i això la qualifica de persona "sense tacte, tossuda, ineficaç i poc qualificada".

Els papers del Foreign Office demostren també la por de Thatcher que militars colpistes espanyols aprofitessin la Guerra de les Malvines per intentar prendre el control de Gibraltar.

Popularitat i hidrocarburs

Avui Cristina Fernández ha tornat a posar les Malvines a l'agenda. Aquest cop, però, la guerra només pot ser política. Ni a Europa ni als Estats Units els interessen aventures bèl·liques. L'Argentina lluita contra una inflació que creix i una economia estancada. La popularitat de la presidenta va de baixa i aquest 2013 hi ha eleccions legislatives. La vida dels habitants de les Malvines està a punt de canviar. Però no pas perquè Buenos Aires i Londres se la disputin, sinó per les futures explotacions de gas i petroli que el 2016 podrien començar a transformar la fesomia d'uns illots gairebé deshabitats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF