Publicitat
Publicitat

INTERVENCIÓ A L'ÀFRICA

El president francès s'erigeix en home d'estat i puja als sondejos per primer cop des que va accedir a l'Elisi

La guerra a Mali refà la popularitat d'Hollande

La intervenció a Mali afavoreix el president francès als sondejos, en què puja quatre punts des de la declaració de guerra. Hollande visita avui la zona per primera vegada per restaurar l'estabilitat política.

La popularitat del president francès, François Hollande, en caiguda lliure des del seu accés a l'Elisi al maig de l'any passat, viu una incipient remuntada. Segons un sondeig de l'institut d'estudis d'opinió BVA aparegut aquesta setmana, un 44% dels francesos donen suport a Hollande, quatre punts més que al desembre. Podria semblar un canvi minúscul, si no fos perquè és el primer cop que el president puja en lloc de baixar, i que aquesta inversió de la tendència coincideix amb l'inici de la intervenció de l'exèrcit francès a Mali. Tots els presidents francesos -com François Mitterrand al Golf, Jacques Chirac a l'Iraq i Nicolas Sarkozy a Líbia- s'han vist afavorits pels temps de guerra, quan la unitat nacional, tan present en l'imaginari col·lectiu francès des dels temps del general De Gaulle i la resistència, s'imposa sobre l'habitual batalla partidista.

Viratge en l'opinió pública

Més enllà de la imatge negativa que una majoria de la població francesa segueix tenint d'Hollande, el suport a la seva acció militar al nord de l'Àfrica és aprovat per una extensa majoria des de l'inici de l'operació, a mitjans de gener. Segons el mateix sondeig, dos terços de la població francesa confien en Hollande per liderar l'operació militar, mentre que un 55% la troben justificada, d'acord amb un altre estudi encarregat per The Huffington Post a l'institut YouGov, que revela que només un 33% dels ciutadans hi estan en contra.

L'emergència de la situació sobre el terreny, i no un desmesurat cinisme de l'equip de la presidència, van provocar la declaració de guerra fa tres setmanes. Però no és cap secret que els spin doctors de l'Elisi intenten aprofitar al màxim l'inesperat impuls que ha agafat un Hollande que semblava desgastat abans d'haver pogut demostrar del que era capaç. El president francès no va tenir dret ni al període de gràcia que sol acompanyar l'accés al poder, a causa d'una cadena de desencerts polítics, d'errors de comunicació i de la fèrria oposició d'una dreta parlamentària que ha trobat en la confrontació radical a Hollande una manera eficaç d'ocultar la seva greu crisi interna. Els conservadors van aprovar la intervenció, abans de fer marxa enrere, argumentant que França no hauria de combatre sola, sense mandat de l'ONU i sense una aliança europea.

Maquillatge per a l'amateur

L'Elisi repeteix que Hollande ha canviat i promociona la seva fermesa moral com un nou atribut susceptible de maquillar la indecisió i l'amateurisme que l'oposició -però també part de l'esquerra- li ha retret repetidament fins avui.

La greu situació que imposa la guerra també serveix per fer oblidar, ni que sigui durant una estona, l'agre debat públic sobre la llei del matrimoni homosexual, actualment en tràmit parlamentari. Un assumpte que divideix la població francesa en dues meitats i que ja ha forçat Hollande a fer dues concessions. La primera, eliminar l'esmena sobre la reproducció assistida per a les lesbianes del text de la llei per evitar escalfar la situació. I la segona, demanar un dictamen formal al consell nacional d'ètica perquè es pronunciï sobre la qüestió, després de rebre a l'Elisi la unió nacional d'associacions per la família.

Però és d'hora per cantar victòria. "La guerra serà llarga", ha promès el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, un dels tres membres del govern que acompanyaran avui Hollande en la seva primera visita sobre el terreny. Una operació inhabitual, que persegueix presentar-lo com un cap de guerra i potser seguir extraient rèdits de la situació. François Hollande va confirmar ahir el seu desplaçament a la capital del país, Bamako, i a la principal ciutat del Nord, Tombouctou, que ha estat alliberada recentment per l'exèrcit francès.

Homes d'estat en temps difícils

"Vaig a Mali per donar suport als nostres soldats, per expressar-los el nostre orgull. Vaig a Mali per permetre que els africans s'uneixin tan aviat com sigui possible a la força internacional", va assegurar Hollande. El president francès va sostenir que vol "un diàleg polític que pugui permetre que, després d'haver capturat els terroristes, el país retrobi l'estabilitat i l'esperit de concòrdia".

Hollande es reunirà avui amb el president malià, Dioncounda Traoré, que ha reconegut que no sap "si el més difícil ja ha passat" o encara està per arribar. El president francès també ho ignora, però intenta demostrar que, tot i les acusacions de tou i indecís que l'han perseguit durant tota la seva carrera política, és en els temps difícils quan els homes d'estat es revelen com a tals.