Publicitat
Publicitat

CONFLICTE AL SAHEL

La guerra de Mali entra En la fase més complicada

Els jihadistes s'amaguen en un dels massissos més durs de l'Àfrica

De la mateixa manera que Al-Qaida va trobar refugi a les muntanyes afganeses de Tora Bora, els islamistes que fugen de Mali s'amaguen al seu propi escenari prohibit, una extensió escabrosa i rocosa del nord de Mali que s'ha convertit en un símbol dels reptes que té la comunitat internacional en els seus intents per estabilitzar el Sàhara.

Expulsar els jihadistes de Timbuctú i altres localitats del nord de Mali, com han fet els francesos aquest últim mes, pot haver estat la part fàcil de la reconquesta de Mali, segons l'opinió de militars, analistes i combatents locals. L'atenció se centra ara en una de les serres més dures i menys conegudes de l'Àfrica, l'Adrar des Iforas.

Els últims dies l'exèrcit francès ha bombardejat la zona una vintena de vegades, comptant els atacs a camps d'entrenament i a dipòsits d'armes. Dijous, una columna de soldats del Txad amb experiència en guerres al desert van deixar enrere Kidal, una capital regional diminuta, per endinsar-se a l'Adrar, segons va informar el portaveu dels combatents tuaregs que els acompanyava.

"Aquestes muntanyes són extremadament complicades per als exèrcits estrangers", va dir el portaveu del Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad. "Els txadians no coneixen les rutes per entrar-hi".

Hi ha àrees de grutes i turons rocosos que durant molt temps van ser un retir per als nòmades tuaregs de la regió i que ara els extremistes d'Al-Qaida del Magrib Islàmic han fet seves. Aquest serà l'escenari de la nova fase del conflicte. Serà el lloc on els islamistes seran finalment derrotats o bé on s'escapoliran per tornar a contraatacar, diuen els analistes.

Les forces especials franceses molt probablement ja es mouen per la zona fent tasques de reconeixement i potser preparant operacions de rescat per als ostatges que, segons va dir el general Jean-Claude Allard, podria haver-hi a l'Adrar. Aquest investigador de l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques de París va afegir, però, que és molt probable que s'assigni a les forces africanes la part més dura de les operacions de combat: "Anar de pou en pou, de poble en poble", segons Allard.

Els pocs occidentals que han viatjat a aquesta regió inaccessible fronterera amb Algèria diuen que és un massís que no té les dimensions de les muntanyes afganeses però que les seves dures condicions el converteixen en una gran fortalesa natural, amb innombrables amagatalls.

El total de militants que hi queden és una qüestió discutida, amb càlculs que varien d'uns quants centenars a milers. Les autoritats militars occidentals diuen que s'estan dispersant i que són més efectius a l'hora d'amagar-se.

Els jihadistes estan acostumats a utilitzar tàctiques de supervivència a les muntanyes, obtenint provisions dels nòmades que passen per la zona i aconseguint aigua dels molts pous i estanys de la zona, explica Pierre Boilley, un estudiós de la Sorbona expert en la regió. Tot i això, les fonts són una oportunitat per a les forces franceses i txadianes perquè poden ser controlades amb relativa facilitat, diuen els experts.

Bosses de resistència a Gao

Però tot i que el gruix dels militants s'han retirat a les muntanyes, encara queden bosses de resistència al voltant de les ciutats alliberades de Timbuctú i Gao. Ahir, les tropes malianes van enfrontar-se a militants islamistes als carrers de Gao. Uns combats que, segons va explicar el corresponsal de la BBC a la ciutat, van començar a prop d'una comissaria de policia, però que mentre avançava el dia van anar-se estenent. Els enfrontaments van arribar un dia després que un suïcida es fes explotar al costat d'un punt de control a l'entrada nord de la ciutat. Va ser el segon atac d'aquest tipus en dos dies en una ciutat que havia estat recuperada feia dues setmanes.