22/07/2016

De guardaespatlles a hereus?

3 min

El Kremlin no dissimula gens haver posat en marxa una operació de gran abast de reestructuració de les forces de seguretat i ordre públic. Cal no oblidar que el mandat de Putin va ser anomenat des del començament “règim dels siloviki”, que podria ser traduït com a règim dels forçuts; dels que tenen la força. Fins aquí, doncs, res d’estrany. La unitat de lluita contra la droga i el servei federal de control d’immigració han quedat dissolts i les competències passen al ministeri de l’Interior. I alhora s’ha creat una potent Guàrdia Nacional amb la missió d’assegurar la protecció personal del president. “Putin és Rússia”, va exclamar irònicament més d’un politòleg i analista, alertant que les qüestions que afecten la seguretat de Putin esdevenen sistemàticament, per essència, qüestions de seguretat nacional. Per tant, la remoguda dels nuclis més espessos dels siloviki és perfectament coherent amb la naturalesa del sistema. Però, ¿per què crear ara una Guàrdia Nacional? L’oposició democràtica veu darrere d’aquesta operació una manera de donar impunitat a la violència incontrolada de les diferents forces policials: alguna cosa semblant als efectes de l’anomenada llei mordassa en el context espanyol. Des del desembre del 2015 una llei de la Duma autoritza els agents de l’FSB, l’antic KGB, a poder fer ús de les armes de foc “en cas de força major”. Una circumstància que no queda del tot definida ni delimitada. Sembla, doncs, com si la creació de la Guàrdia Nacional fos la culminació d’una operació que tingués com a objectiu crear ressorts preventius davant l’augment del malestar social a causa de la crisi econòmica: barrar el pas tant al crim organitzat com al descontentament i la protesta social i política.

Zolotov, Diumin, Xoigú

Aquesta reestructuració del nucli dur siloviki fa pensar en una operació amb projecció de futur. Feta per al mitjà i el llarg termini. Fins i tot es podrien estar establint les bases de la successió de Putin, un cop complert el seu últim mandat, previst per al sexenni 2018-2024. Els noms i cognoms lligats als canvis parlen per ells mateixos. El cap de la nova Guàrdia Nacional és el general Víktor Zolotov, un antic guardaespatlles de Putin que té analogies amb el perfil d’Aleksei Diumin, exviceministre de Defensa, també antic guardaespatlles del president, i a qui Putin va nomenar el febrer passat governador de Tula, la regió que concentra les empreses més potents del complex militar industrial: una esfera de poder que, com en temps soviètics, continua pesant força en les decisions tant econòmiques com polítiques. ¿Aleksei Diumin és l’home triat per Vladímir Putin com a hereu i president de Rússia a partir del 2025? L’últim servei no gaire difós de Diumin a Putin va ser cobrir la fugida d’Ucraïna de l’autòcrata Víktor Ianukóvitx arran de Maidan, i participar en el muntatge d’ocupació i annexió de Crimea. Tampoc cal perdre de vista que l’excap de Diumin és l’actual ministre de Defensa, Serguei Xoigú, que el 1999, quan el mandat de Borís Ieltsin agonitzava, va organitzar el desplegament logístic, administratiu i electoral per enfilar Putin al poder. Xoigú era ministre de Situacions d’Emergència i des d’aleshores no ha deixat de formar part del pinyol del règim. No és gens descartable que la candidatura d’Aleksei Diumin com a successor hagi entrat en fase de gestació.

stats