Publicitat
Publicitat

CRISI I RETALLADES

Els grecs s'escalfen a la llar de foc

L'augment dels impostos al gasoil de calefacció força a buscar alternatives

Fins i tot a les zones més luxoses de la capital grega -amb apartaments de luxe, mansions amb piscines i clubs de tenis- l'olor de fum de llenya perdura tota la nit. Valy Pantelemidou, logopeda de 37 anys, intenta, com molts grecs, estalviar en calefacció i escalfa el pis amb la llar de foc. Amb un atur en un màxim històric del 26,8% i retallades dràstiques en salaris i pensions, el govern grec ha augmentat l'impost del gasoil domèstic un 450%. "Al principi de la tardor el tema de conversa entre els amics era com escalfaríem la casa", explica Pantelemidou, que s'ha hagut de rebaixar els honoraris per mantenir els clients. "Ara, quan passejo el gos, veig la gent amb bosses recollint llenya aquí al barri", explica.

Amb l'augment d'impostos, l'administració esperava, a més d'augmentar els ingressos, acabar amb la pràctica fraudulenta de vendre més barat gasoil domèstic com a dièsel per als vehicles. Un intent que molts grecs descriuen com una cruel estupidesa i que ha fracassat des de tots els punts de vista. La recaptació ha baixat perquè molts grecs simplement han deixat de comprar combustible: l'últim trimestre del 2012 les vendes van caure un 70% respecte a l'any anterior.

Segons un estudi de la Universitat d'Atenes, gairebé el 80% dels enquestats al nord de Grècia -on les temperatures de nit baixen sota zero- asseguren que no poden escalfar casa seva. I el retorn de les llars de foc també té un peatge ecològic: la tala il·legal als parcs naturals va en augment i cada dia hi ha notícies de robatoris nocturns d'arbres en parcs de la ciutat. Fins i tot ha desaparegut una olivera a l'ombra de la qual es creu que Plató estudiava. A més, el fum de la llenya -o de qualsevol cosa que cremi- ha provocat pics de contaminació atmosfèrica que preocupen les autoritats sanitàries. Algunes nits el núvol tòxic és clarament visible sobre Salònica, la segona ciutat de Grècia, i a Atenes s'han arribat a observar partícules en l'aire tres vegades per sobre dels nivells normals.

"Famílies que el 2008 ni s'havien imaginat que farien servir les llars de focs per escalfar-se ara no tenen alternativa", explica Stefanos Sabatakakis, del centre de control de malalties. Explica que a curt termini l'augment de la contaminació pot provocar irritacions als ulls i migranyes, i a llarg termini problemes més greus de salut. La pol·lució afecta especialment els malalts d'asma.

L'organisme ha demanat a tothom que encén la llar de foc per motius estètics que hi renunciï, i recull consells a la seva web, com no cremar fusta pintada o lacada. Però en aquestes èpoques, com reconeix Sabatakakis, la gent no té gaires miraments.

L'administració diu que és massa aviat per jutjar el nou impost sobre el gasoil de calefacció. L'hivern no s'ha acabat, i no ha estat especialment fred, diuen. A més podria ser que la gent tingués combustible de la temporada passada. "És un tema molt complex", diu Harry Theoharis, secretari general del ministeri d'Hisenda. "No és fàcil aïllar l'efecte particular de l'impost", afegeix. Considera, però, que hi ha indicis clars que s'ha reduït la venda il·lícita de calefacció com a dièsel.

Llenya a la venda

Les piles de llenya a la venda arreu d'Atenes no passen desapercebudes. A prop de casa de la logopeda hi ha el punt de venda de Valantis Topais, de 44 anys, que l'any passat va deixar la seva empresa de disseny d'interiors per començar el negoci de la fusta. L'incentiu: és un sector que no depèn de si el client paga la factura. L'any passat les coses li van anar bé, però ara assegura que la competència ha crescut i que molta gent ven llenya. Fins i tot en aquesta part rica de la ciutat molts clients no compren més de 20 euros de llenya. "El pitjor és el seu estat d'ànim", explica.

Els que s'ho poden permetre, com Pantelemidou, combinen les llars de foc i els radiadors, sense calcular com serà la factura elèctrica. I alguns tindran sorpreses desagradables, ja que el govern ha anunciat no fa gaire un increment de les tarifes elèctriques que, segons el consum, podria ser de fins a un 20%.

Però els proveïdors de gasoil tampoc són optimistes. Elias Bekkas, que abasteix 65 edificis a la capital, diu que la demanda baixa: la companyia va vendre l'hivern passat poc més de tres milions de litres. Aquesta temporada només ha venut al voltant de 65.000 litres, i dubta que pugui arribar als 225.000. Les reunions de veïns per decidir si es compra el gasoil s'han tornat conflictives. L'any passat dues comunitats van cobrir els costos dels que no podien pagar. Però aquest any només hi ha baralles. "Hi ha odi, rancúnia entre els veïns que es poden permetre el luxe de tenir calefacció i els que no -explica Bekkas-. En això s'ha convertit Grècia". Assegura que també ha detectat una tercera categoria: "Els que no compren gasoil com a declaració política perquè estan indignats amb els impostos".

A casa la senyora Pantelemidou hi ha una llar de foc dissenyada principalment com a element decoratiu. Amb prou feines escalfa el menjador i molt menys la resta de l'apartament. En un barri treballador, Aggeliki i Kristos Makris han de prescindir de la calefacció. Ella, treballadora de la neteja, guanyava 1.300 euros que s'han quedat en 800 després de les retallades. Ell, treballador d'una empresa minera, s'ha quedat sense hores extres. Després de pagar la hipoteca els queden menys de 250 euros a la setmana per mantenir els tres fills. Aquest any han anat al poble de la família a tallar llenya. Reconeixen que la situació dels veïns jubilats és pitjor: no poden anar a fer llenya i han de recollir trossos de fusta al carrer. Siguin pintats o no.