Publicitat
Publicitat

La crisi força els islamistes a formar un govern tecnòcrata

Immers en una forta crisi política, el primer ministre tunisià, Hamadi Jebali, va anunciar ahir la dissolució del seu govern i la formació d'un executiu tecnocràtic fins a la celebració d'eleccions anticipades. Era la resposta dels islamistes d'Ennahda, desgastats en tots els fronts, davant l'onada de protestes per l'assassinat ahir al matí de Chokri Belaïd, un popular dirigent de l'esquerra a qui un desconegut va disparar dos trets, al coll i al cap, quan sortia de casa per anar a la feina. Un crim poc habitual a Tunísia, fins i tot sota la dictadura.

Belaïd, de 48 anys, era secretari general del Moviment de Nacionalistes Demòcrates, un corrent d'inspiració marxista, i havia denunciat sistemàticament als mitjans de comunicació la política d'islamització del país i la violència de les anomenades lligues de defensa de la revolució, milícies afins als islamistes. Patia amenaces i havia demanat protecció policial. Una seu del seu partit havia estat atacada dissabte per salafistes.

Ningú va reivindicar l'assassinat, però la dona de Belaïd va apuntar a Ennahda. Tot i això, el partit de govern va condemnar l'atac i en va responsabilitzar les forces de l'antic règim. La notícia de l'assassinat va córrer ràpidament i milers de tunisians es van concentrar davant la seu del ministeri de l'Interior, a l'avinguda de Bourghiba, cridant " Dégage" , la consigna de les protestes contra el dictador Zine El Abidine Ben Ali, derrocat el gener del 2011 en la revolució que va desencadenar la Primavera Àrab. Quan l'ambulància que traslladava el cos va arribar al lloc va començar la batalla campal, entre els gasos lacrimògens de la policia i les pedres dels manifestants. Segons el ministeri de l'Interior almenys un agent va morir. A Sidi Bouzid, Gafsa i Kef, les poblacions que van ser el bressol de la revolució, els manifestants van atacar les seus d'Ennahda. En tancar aquesta edició els xocs entre manifestants i policia continuaven.

Belaïd era una de les figures visibles del Front Popular, una coalició de partits d'esquerra constituïda a l'agost que es postula com a tercera força en les enquestes electorals. "Això és molt greu i pot suposar l'inici d'una escalada", explicava consternat a l'ARA Fathi Chamki, un dels líders de la coalició. "L'assassinat no beneficia cap partit, només els que volen caos i violència". El Front Popular va acordar ahir amb Nidah Tunis -que té el suport dels partits vinculats al vell règim- la crida a la vaga general avui i la retirada dels seus diputats de l'assemblea constituent. El principal sindicat del país, la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT), que el mes passat va desconvocar a última hora una vaga general contra el govern, no es pronunciarà fins a aquest migdia.

L'assassinat de Belaïd arriba en un context de forta tensió política a Tunísia. Sorgit de les eleccions de l'octubre del 2011, el govern tripartit -que allà es coneix com a troica i està format pels islamistes, el Congrés per a la República del president Marzouki i els socialdemòcrates d'Ettakatol- estava a punt del col·lapse. Els tres partits no es posaven d'acord sobre la remodelació de l'executiu i ja s'havien plantejat diverses dates per a les eleccions anticipades. Mentrestant, les tasques de redacció de la nova Constitució continuen aturades.

Crisi política i econòmica

La crisi política també és producte de la devastada economia del país, molt endeutat i amb nivells d'atur semblants als de la dictadura. Les protestes dels aturats que no veuen sortida a la seva situació només han trobat la resposta de polítiques neoliberals centrades a atreure inversions estrangeres. L'assassinat de Belaïd pot ser un salt qualitatiu en una estratègia de tensió.