Publicitat
Publicitat

Assange, cronologia d'un procés controvertit

El fundador de Wikileaks ha batallat durant set anys per evitar el seu trasllat a Suècia per ser jutjat per violació

L' australià Julian Assange, de 45 anys, és per a molts un ciberheroi que a través del seu Wikileaks ha aportat transparència a un món governat a cop d'informació secreta i confidencial. Amb Wikileaks, la ciutadania ha conegut plans, projectes i accions que els governs de tot el món han intentat mantenir en secret. Des de les tècniques d'espionatge de la CIA fins a la submissió del govern espanyol perquè els Estats Units fessin servir bases locals per transportar detinguts cap a Guantánamo.

  • 2010

7 de juny - L'exèrcit dels Estats Units deté el soldat nord-americà  Bradley Manning, amb la identitat actual de Chelsea Manning, per haver filtrat un vídeo classificat que mostra l'atac d'un helicòpter dels EUA l'any 2007 que va assassinar una dotzena de persones a l'Iraq. Manning és acusada de passar a Wikileaks informació confidencial del govern de Washington i el setembre del 2012 s'enfronta a un consell de guerra que l'acaba condemnant a 35 anys de presó. Aquesta setmana ha quedat en llibertat, en compliment d'una ordre de Barack Obama, després de passar set anys de reclusió .

25 de juliol - Wikileaks, pàgina web fundada per l'australià Julian Assange, publica més de 91.000 documents, la majoria, informes secrets militars nord-americans sobre la guerra a l'Afganistan. A l'octubre, l'organització filtra uns 400.000 arxius militars classificats més sobre la guerra de l'Iraq 2004-2009. Es tracta de la filtració més gran de la història militar nord-americana.

18 de novembre - Un tribunal suec ordena la detenció d'Assange, acusat de violació, abús sexual i coerció il·legal. La fiscalia d'aquest país obre una investigació en rebre la denúncia de dues dones.

28 de novembre - Wikileaks torna a filtrar milers de cables diplomàtics nord-americans que inclouen vistes de líders estrangers i avaluacions contundents d'amenaces a la seguretat.

7 de desembre - La policia britànica deté Assange a Londres en compliment d'una ordre europea emesa per Suècia i el manté a la presó després que un jutge es negui a concedir-li la llibertat sota fiança. Deu dies després, el periodista paga les 200.000 lliures de fiança i queda en llibertat.

  • 2011

25 de d'agost - Wikileaks filtra 25.000 informes inèdits del departament d'Estat dels Estats Units.

24 d'octubre - Assange anuncia que atura la filtració de cables secrets per dedicar-se a buscar finançament per a la seva causa d'una societat més transparent.

2 de novembre - El Tribunal Suprem britànic dictamina que Assange hauria de ser extradit a Suècia i comença un procés d'apel·lacions de la defensa del fundador de Wikileaks, que fracassa en l'intent.

  • 2012

19 de juny - Assange es refugia a l'ambaixada de l'Equador a Londres i demana asil polític per evitar l'extradició a Suècia. El govern equatorià li concedeix protecció cinc dies després.

"De debò? Oh, Déu meu"

  • 2014

20 de novembre - Un tribunal d'apel·lacions suec confirma el rebuig de l'apel·lació d'Assange a revocar l'ordre de detenció, però demana als fiscals un esforç per interrogar-lo.

  • 2015

13 de agost - La fiscalia sueca arxiva part de les investigacions sobre les denúncies d'assalt sexual contra Assange per haver esgotat el temps per presentar càrrecs, però continua amb les investigacions sobre l'acusació de violació.

  • 2016

5 de febrer - L 'ONU adverteix que la detenció d'Assange és "arbitrària" i reclama als governs suec i britànic que permetin la seva llibertat.

16 de de setembre - Un tribunal d'apel·lacions suec rebutja una altra petició d'Assange per revisar l'ordre de detenció.

14-15 de novembre - Assange és interrogat a l'ambaixada equatoriana a Londres per l'acusació sueca de violació. Al desembre, Assange fa pública la seva v ersió sobre el cas i insisteix en la seva innocència, argumentant que va mantenir relacions sexuals consentides amb les dues dones que després el van denunciar.

  • 2017

17 de març - Els fiscals federals d'Alexandria, Virginia, amplien una investigació del gran jurat de llarga durada a Wikileaks.

2 de abril - Lenin Moreno, del mateix partit que Rafael Correa, guanya les eleccions presidencials de l'Equador, una victòria que suposa un passaport perquè Assange es quedi a l'ambaixada, ja que el perdedor dels comicis s'havia compromès a fer-lo sortir.

13 d'abril - En el seu discurs d'estrena al càrrec, el director de la CIA, Mike Pompeo, titlla Wikileaks de  "servei d'intel·ligència hostil".

3 de maig - L'advocat d'Assange demana de nou a un tribunal suec que deixi sense efecte l'ordre de detenció.

19 de maig - La fiscalia sueca arxiva la causa sobre Assange però la decisió no es deu al fet que se n'hagi determinat la innocència, sinó a les dificultats per a una investigació adequada. No obstant, la policia britànica adverteix que detindrà el periodista si abandona l'edifici de l'ambaixada.  Sobre ell encara pesa una ordre d'arrest per haver incomplert les condicions de la fiança per les quals estava obligat a entregar-se  als tribunals el 29 de juny del 2012, però, en canvi, va entrar a l'ambaixada equatoriana.