Publicitat
Publicitat

ESCÀNDOL A LA GRAN BRETANYA

Un exministre britànic pot anar a la presó per haver amagat una multa

Huhne està acusat d'haver atribuït una infracció a la seva dona

El que va començar amb una multa per excés de velocitat, fa deu anys, s'ha convertit en un dels escàndols polítics més sòrdids que ha viscut la Gran Bretanya des de fa anys. Ja havia provocat la fi de la carrera política de Chris Huhne, un ambiciós demòcrata liberal que va dimitir del ministeri d'Energia i Canvi Climàtic en el primer govern de David Cameron i va haver d'abandonar l'escó. Ara Huhne es troba davant del jutge i i s'exposa a la presó.

L'exdona de Huhne, Vicky Pryce, una destacada economista d'origen grec que va dirigir el Servei Econòmic del govern fins al 2010, també pot acabar entre reixes si la sentència, que s'ha de fer pública aquesta setmana, la considera culpable d'enganyar la justícia. Pryce està acusada d'haver mentit per haver reconegut que era ella, i no el seu marit, qui conduïa el BMW 7 que va ser enxampat el març del 2003 a 96 quilòmetres per hora a la carretera entre Londres i l'aeroport de Stansted, on el límit de velocitat és de 80.

Huhne es va declarar culpable al judici que va començar fa dues setmanes, després d'haver reivindicat durant anys la seva innocència. El procés, però, s'ha desviat de la falta de trànsit i ha airejat tota mena de detalls molt íntims de la vida familiar de la parella, en el que alguns comentaristes britànics han descrit com una flagrant invasió de la vida privada. L'exdona ha denunciat que Huhne la va forçar a avortar i ha descrit la seva humiliació quan va saber que la deixava per una de les seves assistents.

Pryce va explicar a un dels diaris més llegits de la Gran Bretanya -el sensacionalista Sunday Times , propietat del magnat Rupert Murdoch- la seva decisió de revelar com el seu marit li havia encolomat la multa. Els mails que va enviar a la cap de política del rotatiu i que s'han mostrat al judici parlen d'"enfonsar" el seu exmarit. La periodista li responia comprometent-se a treure la història en portada quan Huhne era ministre i s'estava divorciant de l'economista, "complint el doble objectiu d'enfonsar-lo sense malmetre la reputació" de la dona.

Una figura legal del 1925

Davant del tribunal s'han justificat les intromissions en la vida familiar amb l'argument que Pryce basava la seva defensa en la figura poc usual de la "coacció marital", que data del 1925. Amb aquest argument una dona pot ser declarada innocent de qualsevol delicte (excepte assassinat i alta traïció) si demostra que l'ha comès sota la coacció del seu marit. Pryce assegura que el seu marit la va pressionar per assumir la multa de trànsit, mentre que la fiscalia argumenta que ella hi estava d'acord i que després va canviar de discurs per revenja per l'abrupte final dels seus 25 anys de matrimoni poc abans que ell fos nomenat ministre. L'acusació afegeix que Pryce no és el tipus de dona que es deixa coaccionar. La seva defensa diu que tothom té moments de feblesa.

En el procés s'hi han afegit estranys companys de viatge, des de les defensores dels drets de la dona -que s'han posat del costat de Pryce- fins a grups crítics amb els sistema judicial -perquè consideren que atempta contra la privacitat de l'individu-. David Aaronovitch, opinador de The Times , ha comparat les revelacions sobre el matrimoni amb la indignació que va sacsejar la Gran Bretanya la setmana passada per la publicació en una revista italiana de les fotografies de la duquessa de Cambridge, Kate Middleton, que està embarassada, caminant en biquini en una platja del Carib amb el seu marit, el príncep Guillem. Tot el que s'ha esbombat al judici, ha dit, "ha estat publicat, republicat i analitzat davant del delit dels sectors de la societat que han menyspreat les fotos de la platja".

Huhne, experiodista del Financial Times , que més tard va guanyar milions de lliures amb la seva consultoria d'inversió, hauria hagut de pagar una multa de 75 euros si hagués assumit la seva culpa. Però com que havia comès tres infraccions més aquell any i s'exposava a perdre el carnet de conduir, va creure que això feia perillar el seu escó a les eleccions del 2005.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF