Un exguàrdia d’Auschwitz, jutjat als 94 anys
L’acusat calla davant l’acusació per la mort de 170.000 jueus
MunicHi ha crims que no prescriuen. Ni que hagin passat més de 70 anys. Els assassinats massius al camp de concentració d’Auschwitz van tornar a ser ahir, per segon cop en els últims nou mesos, objecte d’un procés penal a Alemanya. Al juny el tribunal regional de Lüneburg, a la Baixa Saxònia, va condemnar el nonagenari Oskar Gröning, conegut com el comptable d’Auschwitz, a quatre anys de presó per complicitat en 300.000 assassinats. Ara és Reinhold Hanning, també de 94 anys, qui ha de respondre davant de la justícia acusat de complicitat amb l’assassinat de 170.000 persones.
Hanning, exguàrdia dels esquadrons nazis de les SS, va optar per no dir ni una sola paraula en el primer dia de judici. A diferència del comptable d’Auschwitz, Hanning va ser membre de la Unitat Calavera i va estar en la primera línia de vigilància al camp Auschwitz I, quan, entre el maig i el juliol del 1944, milers de jueus hongaresos van ser morts a la cambra de gas pràcticament tot just després de ser-hi deportats.
Contra els més febles
Segons es va despendre de les acusacions que va llegir Andreas Brendel, director de la seu central de Dortmund per a la revisió de crims nazis, Hanning va tenir com a mínim coneixement dels afusellaments massius que tenien lloc a l’anomenat Mur Negre, de la selecció de presos “afeblits i malalts” per portar-los a les cambres de gas, dels duríssims treballs forçats que havien de fer els deportats sense roba i prou alimentació, i de les catastròfiques condicions higièniques i de la falta d’assistència mèdica que hi havia a Auschwitz.
Però Hanning, que es va apuntar lliurement a les SS el 1940, va callar tot el que va fer i viure al camp de concentració. “El nostre mandant no dirà actualment res sobre la qüestió”, va subratllar el seu advocat, Johannes Salmen, mentre es limitava a donar algunes dades personals del seu client.
No es va exposar res, però, del que li va reclamar, per exemple, Leon Schwarzbaum, supervivent d’Auschwitz assistent ahir a la sala del tribunal de Detmold. “Trenta-cinc membres de la meva família van ser assassinats. A mi em va anar de ben poc. Era un infern dantesc amb el qual encara somio ara”, va relatar Schwarzbaum, mentre es va dirigir un moment directament a l’impassible acusat: “Senyor Hanning, tenim pràcticament la mateixa edat i estarem aviat davant el jutge més gran. M’agradaria exhortar-lo: expliqui què van fer i viure vostè i els seus camarades”. L’advocat de Hanning va reaccionar dient, però, que ja s’havien esgotat les dues hores en què el seu defensat, per prescripció mèdica, podia estar a la sala.
Contra el negacionisme
Just abans de l’inici del procés judicial s’hi va produir un tumult al voltant d’una octogenària ciutadana, Ursula Haverbeck, popular entre l’extrema dreta de la regió per haver negat l’Holocaust. Haverbeck es va deixar veure uns minuts davant de la sala del tribunal i algunes persones presents van increpar-la i donar-li alguna empenta.
Durant les primeres dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, la persecució penal contra els delictes nazis es va centrar en els autors directes dels assassinats. A partir del 2011, quan l’ucraïnès John Demjanjuk va ser condemnat a cinc anys de presó per complicitat en 28.000 assassinats al camp de Soribor, on va treballar com a guàrdia voluntari, es va passar a altres judicis contra còmplices de l’Holocaust. El 2016 hi ha com a mínim dos judicis més contra presumptes responsables dels crims d’Auschwitz.
Augmenten un 30% els delictes d’extrema dreta
Els delictes d’extrema dreta a Alemanya s’han incrementat, segons es desprèn de les dades facilitades pel ministeri de l’Interior, acumulades després d’una petició del partit opositor L’Esquerra. El 2015 es van registrar 13.846 crims perpetrats per extremistes de dreta, cosa que suposa un augment del 30% en comparació amb el 2014. Les xifres són preliminars perquè la policia encara ha d’analitzar nombrosos casos que podrien incrementar el nombre definitiu de delictes. L’any passat també van augmentar considerablement els delictes violents: 921 actes violents van anar a càrrec de l’extrema dreta, gairebé el doble dels que es van registrar el 2014. El nombre de ferits també va créixer de 431 a 691. La majoria d’aquests actes violents, en total 612, van ser motivats per racisme.
L’evolució de la violència és “alarmant”, va apuntar la diputada de l’Esquerra Petra Pau, impulsora de l’informe. Segons la política opositora, “l’extrema dreta suposa des de fa temps un perill per a la vida de les persones que no encaixen amb el model dels nazis”. En les primeres setmanes del 2016 ja s’han registrat 94 delictes contra centres d’acollida de refugiats.
