Publicitat
Publicitat

Un discurs de JFK amb un rerefons social

El discurs inaugural d'Obama d'ahir va tenir un context i unes expectatives diferents del del 2009, a l'inici del seu primer mandat. En un parlament de 2.110 mots pronunciats en 19 minuts, va assenyalar el to, els valors i l'eix del seu segon mandat. Només tindrà 16 mesos per fer realitat el full de ruta que s'ha marcat, abans que arribin les eleccions parcials al Congrés el 2014, i no sembla que li faltin ni coratge ni honestedat. Obama va utilitzar un estil discursiu de la millor tradició -quiasmes inclosos- de Ted Sorensen (assessor especial i redactor dels discursos de JFK). " We the people " [Nosaltres, el poble], així comença la Constitució nord-americana, i aquest va ser el fil conductor amb què es va construir artesanalment l'esquelet del discurs -llibertat, justícia, dignitat, solidaritat i igualtat.

Sota el paraigua de la unitat, "junts" i "som una nació", el president va posar ànima a la narrativa dels reptes immediats del país i dels compromisos amb la coalició social que li va donar la victòria electoral, i es va ajudar de viatges retòrics cap al passat i cap al futur.

Va parlar de satisfer les necessitats bàsiques de les persones i de reforçar la classe mitjana; de drets civils, d'"igualtat davant la llei amb independència de l'orientació sexual" i que "els ciutadans no hagin d'esperar hores i hores per votar"; de reforma migratòria ("El nostre viatge no haurà acabat fins a trobar una millor benvinguda als immigrants"); va destacar la menció a la lluita contra el canvi climàtic ("No fer-ho seria trair els nostres fills i les properes generacions"), i, sense citar explícitament la massacre de Newtown, va donar a entendre que la reforma legal contra la violència de les armes és una prioritat ("La nostra llibertat no serà complerta si els nostres nens no estan segurs").

Humilitat i dramatisme

Molta humilitat ("El treball serà imperfecte i les victòries parcials") i una crida final a continuar amb la mobilització: l'agenda del president no s'aconsegueix -només- votant, requereix també que les persones alcin la veu. En els moments més emotius el president dramatitzava la veu i el to; la gesticulació va ser senzilla i inclusiva.