La dinastia Alíev, corrupció perpètua
Més de vint anys sense la tutela de la Unió Soviètica no han aconseguit que l'Azerbaidjan s'alliberi de la família Alíev. Gueidar Alíev ja era el gran cacic del Caucas quan Bréjnev era l'amo del Kremlin, i ara el seu fill Ilham mana amb una fúria autocràtica fins ara desconeguda. Desconeguda perquè els contemporanis d'Alíev pare no troben en l'hereu aquells mínims de paternalisme soviètic expressat en premis al bon comportament, com ara la concessió d'un pis o d'una distinció patriòtica.
Ara la ciutadania ha d'estar pendent de la col·lecció de despropòsits que envolta Ilham Alíev, considerat la personalitat més corrupta del 2012 segons un estudi publicat per l'ONG Organized Crime and Corruption Reporting Project. L'informe atribueix a Alíev transaccions milionàries en el sector de les telecomunicacions, els recursos naturals, la construcció i la indústria. I és així com el mot terror comença a expandir-se en un Azerbaidjan que posseeix immenses reserves de gas i de petroli que podrien garantir a la societat uns nivells de benestar més que dignes. Les últimes manifestacions -convocades per les xarxes socials i dissoltes a cops- als carrers de Bakú encara no fa dues setmanes exigien al règim explicacions sobre l'epidèmia de suïcidis que es viu a l'exèrcit. Hi ha xifres de centenars de soldats que s'han tret la vida o que han estat víctimes de maltractaments. A les condicions de vida pèssimes de les unitats dels voltants de l'Alt Karabakh -la regió de població armènia protegida per Rússia- s'hi afegeixen les activitats mafioses cròniques en qualsevol dels exèrcits heretats de l'URSS. I en aquest clima de tensió i de violència els perfils joves més fràgils i vulnerables són els primers a caure.
Les protestes dels pares i amics dels soldats morts són els més recents, però no pas l'únic focus de tensió. La persecució als activistes demòcrates o als intel·lectuals crítics s'ha cobrat víctimes com ara l'escriptor Akram Aïlisli, de 76 anys, exdiputat i traductor a la llengua àzeri de les obres cabdals de la literatura universal. Com en temps medievals, Aïlisli ha caigut en desgràcia per haver recordat els pogroms antiarmenis del 1990 atiats per Aíev pare, a qui l'escriptor tracta de tirà i de dèspota. Com a càstig Alíev fill ha retirat a Aïlisli el títol d'Escriptor Emèrit del Poble de l'Azerbaidjan, però sobretot l'ha condemnat a un règim d'amenaces subliminals qualificades per la dissidència de "terror moral".
Silenci turc, indiferència europea
La debilitada oposició a Alíev no obté cap explicació convincent quan pregunta a Turquia com és que s'escarrassa tant a denunciar Al-Assad i no mou un dit per parar el peus a Alíev. I més tenint en compte que al líder turc Recep Tayyip Erdogan li hauria d'interessar que l'Azerbaidjan -que pertany a l'esfera cultural turca- es desfés de la dinastia Alíev i fes les reformes pendents. Però sembla que Turquia no gosa moure fitxa en un tauler de joc on els interessos occidentals pesen molt. Hi ha europeus i nord-americans que exploten el petroli i el gas de la mar Càspia. I a l'OTAN Alíev és vist com un aliat davant del Kremlin. Washington i Brussel·les miren cap una altra banda. I els pronòstics més realistes alerten que una societat maltractada com l'àzeri pot acabar refugiant-se en el fonamentalisme.
