Els deures pendents d’Europa en la lluita contra el terrorisme
Juncker carrega contra els estats i els culpa que la UE no estigui més ben preparada per fer front a l’amenaça
Brussel·lesNo és el primer cop en poc més d’un any que la Comissió Europea insta els estats membres a cooperar molt més estretament en matèria de lluita contra el terrorisme. Però ahir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va apujar el to i va responsabilitzar directament els governs europeus que la UE no estigui més ben preparada per fer front a l’amenaça terrorista. Segons Juncker, si els governs haguessin aplicat tota la legislació proposada en els últims dos anys per la Comissió Europea, la situació seria diferent de l’actual. “Cada cop és més obvi que hem de reflexionar sobre com podem millorar la cooperació entre els nostres serveis secrets. Però no s’està produint per raons que encara no puc entendre”, va lamentar Juncker, que va recordar que ja el 1999 els països es van comprometre a cooperar en aquesta matèria.
També el comissari europeu d’Interior i Migració, Dimitris Avramópulos, va dirigir un missatge molt clar als vint-i-vuit governs de la UE: “No podem continuar aprenent dels cops durs. Els esdeveniments a Brussel·les mostren, una vegada més, que necessitem més coordinació i més intercanvi d’informació i intel·ligència”, va assenyalar. “El fet que els autors dels atacs de París i Brussel·les ja fossin coneguts per la policia dóna prova d’això una vegada més”, va lamentar el comissari europeu. La falta de coordinació i informació entre les bases de dades dels països que formen part de la zona Schengen és un dels problemes que sovint l’executiu comunitari ha lamentat més. Precisament aquest dijous els ministres de l’Interior de la UE es reuniran d’urgència a la capital belga per abordar les mesures que s’han implementat fins ara i la legislació que encara queda pendent d’aprovar i aplicar.
El compromís després de París
Després dels últims atemptats a la capital francesa, en una reunió extraordinària de ministres de l’Interior, es va parlar de la necessitat d’estrènyer la col·laboració antiterrorista a la UE. Llavors tots els estats es van comprometre a introduir informació al Sistema d’Informació de Schengen (SIS), la base de dades comuna dels països que comparteixen la lliure circulació de persones. Malgrat tot, els avenços segueixen sent escassos. En bona part per la desconfiança dels serveis d’intel·ligència dels diferents països, segons apunten fonts diplomàtiques.
Amb els atacs de París encara recents, l’executiu comunitari va proposar l’aplicació de controls sistemàtics a les fronteres exteriors de la UE, tant a ciutadans de tercers països com a europeus, una mesura que encara està pendent d’aprovació i, seguint el procés legislatiu, no s’espera que rebi llum verda abans de l’estiu. Així mateix, Brussel·les va proposar millores en l’intercanvi d’informació del sistema Schengen i, segons estimacions de l’executiu comunitari, s’ha incrementat un 300% l’eficàcia de les dades.
Una altra fita important va ser, a principis d’aquest any, l’obertura del Centre Europeu de Contraterrorisme. En coordinació amb l’Europol, busca donar suport als estats membres en la lluita contra el terrorisme i la radicalització. Malgrat tot, el centre necessita experts dels països i li falten recursos suficients, tot i que l’executiu comunitari ja ha avançat que oferirà un increment del pressupost per pagar els costos de 25 treballadors.
També arran dels atemptats a la capital francesa, l’executiu comunitari va proposar noves mesures per evitar que armes com els Kalàixnikovs que estan inutilitzades es puguin tornar a habilitar per matar i evitar-ne també la venda per internet. Moltes armes que actualment es poden comprar en línia provenen de la Guerra dels Balcans als anys noranta. Brussel·les espera que a partir del 8 d’abril, quan entrarà en vigor la nova normativa, se’n ressenti el mercat negre d’armes a Europa.
L’executiu comunitari s’ha compromès a accelerar noves legislacions contra el finançament del terrorisme que dificultin les transaccions financeres o posin límits a la quantitat de diners de què es pot disposar en un caixer. En aquest sentit, el Banc Central Europeu estudia la retirada dels bitllets de 500 euros, perquè temen que en molts casos s’utilitzin per a accions íl·licites.
El registre de passatgers
Amb tot, el gran camp de batalla dels últims anys ha sigut l’aplicació del registre europeu de dades de passatgers (PNR, en les seves sigles en anglès). Un sistema que pretén compartir tota la informació personal dels que viatgen en avió dins i fora de la UE. La proposta és del 2011, però ha estat durant anys bloquejada al Parlament Europeu per la por que es vulnerés el dret a la privacitat. Abans d’acabar l’any, i sota la pressió dels atemptats de París, les institucions van arribar a un acord. El mes que ve s’espera que l’Eurocambra el voti en sessió plenària. Mentrestant, altres països ja han aprovat el seu propi PNR. Bèlgica el començarà a aplicar aquesta primavera als passatgers aeris, tot i que el govern federal vol estendre-ho als usuaris de trens i vaixells.
