RELACIONS WASHINGTON-L'HAVANA
Internacional 21/11/2012

Els cubans pressionen per suavitzar l'embargament

Damien Cave
2 min
Un cotxe anterior a l'embargament dels EUA circulant pel centre de l'Havana.

THE NEW YORK TIMES / L'HAVANA"Si almenys pogués tenir un elevador...", es lamenta Francisco López al costat d'un sedan rus oxidat, imaginant-se on el posaria en el seu taller mecànic de l'Havana. Tot el que necessita és la inversió del seu germà que viu a Miami i d'un amic cubà que ja li passa pastilles de fre i altres peces per al seu taller.

El problema: l'embargament de mig segle de Washington, que prohibeix el comerç entre els poc més de 140 quilòmetres que separen Cuba dels Estats Units. A part, cada vegada que l'amic de López envia una peça d'automòbil a Cuba s'arrisca a haver de pagar una multa de fins a 51.000 euros.

Però en la mesura que el règim cubà introdueix estructures de lliure mercat que han permès legalitzar centenars de milers de petits comerços els últims dos anys, els vincles econòmics entre Cuba i els Estats Units no fan més que créixer, cosa que crea nous reptes i noves possibilitats -com també un debat més complicat sobre l'embargament-.

Des de fa molts de temps, la lògica imperant ha estat la creença que les àmplies sancions són necessàries per sufocar el govern totalitari de Fidel i Raúl Castro. Ara, però, especialment per a molts cubans que s'havien mantingut al marge de la batalla sobre les polítiques cubanes, un nou argument en contra de l'embargament està guanyant adeptes. Opinen que l'intent del règim de moure's cap al capitalisme s'acceleraria si els EUA entressin en joc.

Tot i que els defensors de l'embargament alerten de la creació de "corredors econòmics", alguns cubans a l'exili aposten per una mesura d'aquest tipus. De fet, l'administració Obama ja va mostrar el 2009 el seu interès per una mica d'oberturisme, eliminant les restriccions de viatge i les limitacions en les remeses dels cubanoamericans. Però amb Fidel Castro jubilat i el president Raúl Castro, de 81 anys, liderant una burocràcia dividida en el ritme i l'abast dels canvis, molts han començat a demanar a Obama que vagi més enllà i actualitzi les polítiques nord-americanes posant com a prioritat en l'assistència dels cubans que busquen més independència econòmica del govern cubà.

"Mantenint aquest embargament, mantenint aquesta hostilitat, tot el que fa és enfortir i envalentir la línia dura", diu Carlos Saladrigas, exiliat cubà i codirector del Cuba Study Group a Washington, que advoca per una relació de compromís amb Cuba. "El que hauríem d'estar fent és ajudar els reformadors".

Una arma de doble tall

Però facilitar les coses podria ser una trampa. La llibertat d'empresa no condueix a una democràcia real, sobretot perquè Cuba ha dit que vol imitar el camí del Vietnam i la Xina, on la relaxació de les restriccions econòmiques no ha portat a un canvi polític. De fet, les autoritats cubanes són expertes en la utilització dels esforços nord-americans per suavitzar l'embargament pel seu propi benefici. La qüestió ara és que molts cubans estan d'acord que el seu govern es preocupa més pel control que pel creixement econòmic. Però molts dissidents alerten que el règim podria revertir la tendència econòmica sense millorar la situació dels drets humans.

stats