Publicitat
Publicitat

En quatre anys, l'espontaneïtat dels Obama ha deixat pas al protocol i al joc polític

El canvi, també per a la parella presidencial

Barack i Michelle Obama han passat els últims mil dies de la seva vida exposats davant dels ulls de tots els seus conciutadans, però els canvis personals que han patit poden ser difícils de veure. Els que coneixen de prop la parella Obama detecten una suma de petites diferències entre el president i la primera dama dels Estats Units en comparació a fa quatre anys.

L'home que volia canviar la manera de fer política a Washington ara adverteix els que aspiren al seu càrrec que és una feina difícil. No fa gaire va dir que no volia una biblioteca presidencial com a tribut a la seva figura que costi centenars de milions de dòlars -com tenen altres expresidents nord-americans-, però una exassessora d'Obama ja n'estudia possibles ubicacions a Chicago.

La primera dama que volia connectar amb la seva nova ciutat va acabar assumint que fins i tot anar a veure els cirerers florits requeria un barret, ulleres de sol i la intervenció dels serveis secrets. Va arribar a suspendre un programa d'apadrinament de joves quan va veure l'enveja que sentien les adolescents que no eren escollides.

Els Obama hi han guanyat i hi han perdut després dels seus primers quatre anys a la Casa Blanca. Han deixat de ser uns nouvinguts al càrrec per convertir-se en uns professionals, ajustats al protocol, amb un sentit molt mesurat del que poden i no poden fer. El seu caràcter s'ha tornat estable, allunyat de la reinvenció diària.

En diverses entrevistes, assessors i exassessors dels Obama a la Casa Blanca i durant la campanya electoral, donants i amics de Chicago admeten que han pogut veure com els càrrecs han canviat el tarannà del president i la primera dama. Per descriure'ls, fan servir frases com ara: més confiat, però amb més cicatrius. Més aïllat. Menys reticent a l'hora de manar als que l'envolten, des dels assistents fins als càrrecs més alts.

Altres diuen que els Obama s'han relaxat a l'hora de preservar la seva intimitat, que han fet més porosa la línia entre la vida política, la social i la familiar, amb més ganes de fer saber coses d'ells. Fa poc van començar a obrir més les seves dependències privades a convidats que no eren del seu cercle més íntim, com ara l'equip de la pel·lícula Lincoln : Steven Spielberg, Daniel Day-Lewis i el guionista Tony Kushner.

Un nou llenguatge

Fins i tot els discursos d'Obama han canviat una mica, segons molts analistes. Tot i que encara retreu l'immobilisme dels congressistes a Washington, cada cop se'l veu menys com un espectador de fora i més com un participant en el debat polític. Un exassessor seu es va sorprendre quan Obama, l'any 2011, durant les negociacions per augmentar el sostre de despesa pública, es va ofendre pel fet que l' speaker de la Cambra, John Boehner, no li va tornar les trucades. L'antic Obama hauria pensat que el protocol que fixa que és obligat tornar les trucades del president era estúpid, però "el món que ara habita és el del joc polític constant", assegura aquest antic home de confiança del president.

La carrera d'Obama ha estat sempre la de mirar com arribar al següent esglaó: només si podia ser advocat, només si accedia a la carrera de funcionari, només si arribava a ser senador, només si guanyava la presidència, podia fer realitat el canvi. Aviat no hi haurà un càrrec més alt per a ell, i el seu objectiu l'ha convertit en un home diferent.