Internacional 26/04/2017

Els pirates russos es colen en la campanya de Macron

Un grup vinculat a Putin ha atacat els ordinadors del candidat liberal

Marta Rodríguez
3 min
El candidat d'En Marxa, Emmanuel Macron, aquest dimarts.

BarcelonaLa sospita dels ciberatacs russos torna a entrar en una campanya electoral. Si a finals de l’any passat, l’ombra va planar sobre les presidencials nord-americanes, ara han sigut els comicis francesos. Quan falten menys de dues setmanes per la segona volta, en què Marine Le Pen i Emmanuel Macron s’ho juguen tot per substituir el socialista François Hollande, ahir va saltar l’alarma que la campanya del candidat liberal va ser víctima de pirates informàtics, vinculats possiblement amb el Kremlin. L’alerta la va donar l’empresa d’antivirus japonesa Trend Micro, que assegura que entre mitjans de març i abril -la recta final de la campanya- ha identificat quatre llocs web que simulaven ser la pàgina d’inici del moviment En Marxa, que lidera Macron, segons revelaven els diaris Libération i 20 Minutes. L’objectiu no era altre que desviar les visites que van dirigides a la web oficial i aconseguir informació detallada sobre els que s’interessen per la candidatura, així com les contrasenyes del personal que treballa en la campanya o dels simpatitzants.

Darrere de l’atac hi ha, segons les mateixes fonts, Pawn Storm, un grup de ciberespionatge conegut també com a Fancy Bear’ o APT28 i que ja va ser acusat d’orquestrar els atacs pirates contra la campanya de la demòcrata Hillary Clinton. La intel·ligència nord-americana vincula aquest grup amb militars russos. També la cancellera alemanya, Angela Merkel, el govern i el Parlament de Turquia, i l’exsecretari d’Estat nord-americà Colin Powell han sigut blancs anteriors dels seus atacs, així com mitjans de comunicació i exèrcits europeus.

Mounir Mahjoubi, el responsable de la campanya a les xarxes de Macron, va confirmar que els seus ordinadors havien patit intrusions de pirates però va assegurar que tots els intents havien fracassat i es va mostrar confiat que no s’ha obtingut cap informació confidencial. “Són greus [els atacs], però no s’ha vist compromès res”, va insistir.

De fet, durant la campanya no s’ha filtrat cap informació de rellevància contrària als interessos de la candidatura de Macron. L’exministre d’Economia d’Hollande havia denunciat centenars d’atacs i la publicació d’alguna notícia falsa. Menys sort va tenir la nord-americana Clinton, que va veure publicats correus electrònics del Comitè Nacional Demòcrata, cosa que, segons no pocs analistes, va acabar perjudicant-la en les seves opcions d’arribar a la Casa Blanca.

La notícia dels ciberatacs contra Macron revelada pels dos diaris francesos és la constatació que la campanya francesa podria patir infiltracions, com ja es temia i es rumorejava. Fa mesos que les autoritats europees miren de protegir-se de suposats ciberatacs i, per exemple, als Països Baixos, van tornar al recompte de vots a mà en les últimes eleccions generals per evitar, precisament, la intromissió de pirates.

El Kremlin ho nega

Putin és al centre de les acusacions de ciberatacs, malgrat que el Kremlin ha negat una a una les denúncies de Washington o ara de París. Dels onze candidats que es van enfrontar en la primera volta, diumenge passat, Emmanuel Macron és l’únic que presenta un perfil europeista, com demostren els grans aplaudiments amb què les cancelleries europees van rebre la seva victòria. Ni l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon ni el conservador François Fillon -tots dos fora de la cursa- tenien un perfil tan marcat i fins i tot apostaven per una aproximació a Rússia. Fillon havia arribat a fer de mediador amb Putin i un empresari, però la relació amb el tsar del Kremlin es va refredar el mes passat quan Marine Le Pen va ser rebuda amb tots els honors, amb fotografia inclosa. La ultradretana es presenta a les eleccions amb un rebuig frontal a la continuïtat de França dins de la Unió Europea i una defensa entusiasta de l’annexió de Crimea a les fronteres russes.

Hollande crida a la unitat contra el terrorisme

Marine Le Pen i Emmanuel Macron van coincidir ahir en un acte oficial en memòria del policia assassinat dijous passat als Camps Elisis de París, en un atac reivindicat per l’Estat Islàmic. Els dos candidats, però, es van evitar i, malgrat la gran expectació, no es va produir la fotografia esperada dels dos finalistes que el diumenge 7 de maig es disputaran la presidència francesa. En l’acte va parlar qui encara ostenta el càrrec, François Hollande, que ho va aprofitar per fer una crida a la unitat de tots els partits en la que s’espera, va dir, que sigui una “llarga i dura” lluita contra el terrorisme. Adreçant-se als dos candidats, el president va reclamar que mantinguin els “recursos necessaris” en seguretat, especialment en la contractació d’agents. “Es mereixen la nostra estima, la nostra solidaritat, la nostra admiració”, va dir de les forces de seguretat.

stats