BARCELONAEn defensa de la prestació social
Àustria ha trencat amb la tendència d'arreu d'Europa cap a la professionalització dels exèrcits. Ahir va votar en referèndum mantenir el servei militar obligatori, amb el suport del 59,8% de l'electorat. Com havien avançat els analistes, la decisió de la ciutadania es basa en la por de perdre els serveis comunitaris que ara depenen de la prestació social substitutòria: les ambulàncies, els primers auxilis i l'assistència domiciliària als més grans. La prestació dura nou mesos i l'han de fer tots els homes majors de 18 anys que no vulguin fer el servei.
Divisió al govern
Àustria es va declarar país neutral el 1955 i té un dels pressupostos militars més baixos del món (menys del 0,8% del PIB). Fins ara, 21 dels 27 socis de la Unió Europea han apostat pel model d'exèrcit professional. El referèndum ha dividit la coalició de govern que formen els socialdemòcrates, que defensaven la professionalització, i el partit conservador, partidari de mantenir el servei obligatori. L'esquerra argumentava que el model actual és ineficaç per fer front a les amenaces de seguretat del món d'avui. Els socialdemòcrates enfronten ara les eleccions de setembre amb la derrota del referèndum. Els democristians, en canvi, han sabut jugar la carta de la prestació social, argumentant que no hi hauria prou soldats professionals per respondre a catàstrofes naturals ni prou voluntaris disponibles per garantir el funcionament dels serveis comunitaris.
