Les agressions sexuals a la plaça Tahrir divideixen Egipte
La participació política de les dones enfronta islamistes i víctimes
The New York Times / El Caire.L'augment de casos d'abusos sexuals i violacions de dones a la plaça Tahrir del Caire ja és massa greu per ser ignorat. S'ha desencadenat una batalla d'acusacions creuades que s'ha convertit en un exemple descarnat de les convulsions d'un país que s'està reinventant.
Durant el règim de Hosni Mubàrak, una policia omnipresent mantenia a ratlla (o ocultes) les agressions sexuals en llocs públics, però des de la revolució del 2011 la retirada de les forces de seguretat ha posat l'assalt sexual a la llum pública i ha atemorit les dones. Alhora les dones també han aprofitat la crisi d'autoritat per sortir als mitjans de comunicació i desafiar els tabús socials exigint atenció per a un problema social antic, que el govern nega.
Alguns càrrecs islamistes han utilitzat la seva nova posició per ventilar els impulsos més patriarcals de la cultura tradicional d'Egipte i rebutjar la participació de les dones en la política. Acusen les víctimes de violacions d'haver incitat els atacs per haver participat en manifestacions al carrer. "Com volen que la policia protegeixi una dona que és al carrer envoltada d'homes?", va exclamar Reda Sàleh al-Hefnawi, un diputat dels Germans Musulmans, al Parlament.
Al principi, la revolució es va comprometre a reobrir l'espai públic a les dones. Homes i dones es van manifestar junts i de manera pacífica a la plaça Tahir durant els embriagadors 18 dies i nits que van portar a l'enderrocament de Mubàrak. Però pocs minuts després de la caiguda del rais, l'amenaça va reaparèixer amb l'atac a la corresponsal de la cadena CBS, Lara Longan.
En el segon aniversari de la revolució, el 25 de gener, la plaça, epicentre de la revolta, s'havia convertit en un espai prohibit per a les dones. Durant la manifestació d'aquell dia contra el nou govern islamista, es va perpetrar una onada sense precedents d'agressions sexuals -almenys 18 confirmades pels grups de drets humans i el semioficial Consell Nacional de la Dona- que va commocionar el país i va obligar el president Mohammed Mursi i els diplomàtics occidentals a respondre-hi.
La periodista Hania Moheeb, de 42 anys, va ser una de les primeres víctimes a parlar sobre la seva experiència d'aquest dia. En una entrevista a la televisió, va relatar com un grup d'homes la van envoltar, li van treure la roba i la van violar durant tres quarts d'hora. Tots els homes cridaven que volien salvar-la, va recordar, i quan va arribar l'ambulància ja no podia diferenciar els seus agressors dels que la defensaven. Combatent l'estigma social de les víctimes d'agressions sexuals propi de la cultura conservadora, el seu marit, el doctor Xerif al-Kerdani, l'acompanyava. "La meva dona no va fer res mal fet", va dir. Entre les víctimes d'aquell dia, sis dones van haver de ser hospitalitzades. Després, les víctimes d'altres agressions als voltants de plaça també han sortit a la llum.
Els atacs han posat de relleu el fracàs del govern Mursi i dels Germans Musulmans per restablir l'ordre social. Els comentaris dels aliats islamistes del president, que en culpaven les dones, han estat compromesos. Pakinam el-Sharkawy, assessora política del president i la dona de rang més alt al govern, els va considerar "inacceptables". Però l'assessora va atribuir els atacs a la descomposició general de la seguretat i a la negativa dels manifestants a deixar entrar la policia a la plaça. "Fins i tot volen regular ells el trànsit", va dir.
El govern prepara un projecte de llei per tipificar com a delicte l'assetjament sexual, però les organitzacions feministes dubten que això acabi amb el menyspreu social cap les víctimes. Davant la falta de protecció policial, algunes dones s'encarreguen elles mateixes de la seva seguretat: "No et preocupis per mi -deia ensenyant un ganivet en una protesta recent l'advocada Abeer Haridi, de 40 anys-, vaig armada".
