03/12/2016

El ‘Willkommen’ de l’esperança

3 min
Dues mil bicicletes han sigut donades pels veïns del barri als refugiats del centre.

Berlín Hallo! ”, “ Willkommen ”… tot són somriures i bones paraules entre els refugiats acollits en un immens edifici municipal en desús a Wilmersdorf, a tocar del cor de Berlín oest. En total, aquest alberg d’urgència acull 1.150 persones, entre les quals 430 menors, que són conscients de la seva fortuna -i en donen gràcies-. Habiten unes antigues dependències municipals que una ONG es va encarregar de reconvertir en alberg, per encàrrec de les autoritats alemanyes, en plena crisi de refugiats l’estiu del 2015. És un edifici de planta quadrada, amb un gran pati interior, tot pintat d’un blanc intens que reflecteix el sol esmorteït d’una tardor rigorosa a Berlín.

La majoria dels acollits provenen de Síria, l’Iraq, l’Afganistan, Eritrea i Somàlia, però també de territoris com Txetxènia i el Daguestan. En total, fins a 17 orígens diferents. Estan a l’espera del resultat de la petició d’asil que han formulat a les autoritats alemanyes, un tràmit que es pot allargar mesos i que, si es resol positivament, els obrirà les portes a la residència legal en aquest país. Dels primers que van arribar, ara fa un any i mig, una trentena encara esperen el resultat. Els dies es fan eterns.

La seva “llar”

Mentre es tramita l’asil, els refugiats són acollits en el que ara és la seva “llar”, tal com explica Philipp Bertram, un talentós jove de 25 anys que dirigeix aquesta instal·lació. A la porta, dos guàrdies registren qui entra i qui surt -per si hi ha una emergència- i no és permesa l’entrada a desconeguts. “Però això no és una presó, els refugiats entren i surten quan volen”, assegura Bertram.

L’edifici és un eixam d’escales i llargs passadissos. Però impera l’ordre i l’organització. En total hi ha 400 habitacions habilitades distribuïdes en diferents plantes, cadascuna de les quals designa uns representants i, un cop per setmana, es reuneixen per veure com va tot. És com una petita ciutat: menjador, bugaderia, escola bressol, sales de trobada, consultoris mèdics, magatzems… En total, hi ha 70 persones en nòmina, 200 voluntaris i 250 refugiats -dels que hi viuen- que també treballen en el dia a dia de l’alberg.

“No diferenciem per nacionalitats, ni tampoc per religions, no hi ha cap barrera entre els refugiats. La idea és no separar-los, com tampoc no estaran separats en la societat alemanya”, explica el director de l’alberg, que assegura que es financen amb els 25 € diaris que els dóna el govern de l’estat de Berlín per cada un dels refugiats acollits. “Si féssim estrictament el que fixen les autoritats, un llit i menjar, n’hi hauria prou. Però fem moltes més coses, els ajudem amb l’aprenentatge de l’alemany, en l’accés al mercat laboral, en la cura dels infants…”

Aquest alberg és el centre de referència per a les refugiades embarassades que han arribat a Berlín. Algunes escuren el sol que entra pels finestrals de l’alberg amb una criatura de pocs dies als braços. És per això que la consulta de les llevadores i l’escola bressol són la joia de la corona del refugi. Ara mateix hi ha una cinquantena d’embarassades i 430 dels 1.150 refugiats acollits aquí són menors.

La gran majoria majoria dels 200 nens i nenes que tenen edat escolar van a una vintena de centres educatius del barri. El més petits van a l’escola bressol habilitada dins del mateix alberg. “Aquest espai és bàsic per donar independència a les dones i que puguin aprendre alemany o fer tràmits sense els seus fills petits”, explica el director de la instal·lació. Dibuixos dels nens, molts dels quals exercicis per aprendre alemany, acoloreixen les parets grises de l’edifici.

La necessitat de perspectiva

Un altre dels punts calents de l’alberg és la sala d’ordinadors que van muntar uns refugiats informàtics -que després van trobar feina- i que permeten aprendre i buscar informació per adaptar-se als costums alemanys o buscar feina. “La gent necessita perspectiva. Això no pot ser només un esperar, esperar, esperar. Volem que facin coses que saben fer i siguin útils per a la resta: informàtica, perruqueria… Són gent que ho han perdut tot i poden recuperar certa estima veient que són útils, que poden ensenyar coses als altres”, relfexiona el jove director de l’alberg.

L’any passat van arribar a Alemanya un milió de refugiats que han sigut acollits, entre d’altres, en 120 albergs com el de Wilmersdorf -més o menys provisionals- distribuïts arreu del país. Però aquest de Berlín, plenament integrat al barri, és l’excepció en positiu, ja que molts s’aixequen en poliesportius o antigues factories on la intimitat i la convivència, a diferència d’aquest que gairebé és un model idíl·lic, són un repte diari.

stats