Publicitat
Publicitat

BLOQUEIG A L'AUSTERITAT

Veto als pressupostos de la UE

El Parlament Europeu rebutja els comptes pactats pels 27 i demana una aposta pel creixement

Van prometre la guerra i l'han feta. La mateixa nit de febrer que els líders europeus anunciaven, triomfants, que havien arribat a un acord per tancar el marc pressupostari de la Unió Europea per al que queda de dècada (del 2014 al 2020), els principals grups polítics representats al Parlament Europeu -populars, socialistes, liberals i verds- advertien, desafiants, que no acceptarien els comptes tal com els havien proposat els 27.

L'amenaça no ha trigat a arribar: ahir el ple del Parlament Europeu va tombar el pressupost comunitari perquè, considera, "no reflecteix les prioritats i els interessos" expressats pels eurodiputats, que volen uns comptes que apostin per generar creixement i ocupació en un continent enfonsat en una crisi econòmica de la qual no s'acaba de desfer. Un no que, per 506 vots en contra i només 161 a favor, va ser massiu, en un ple que, des de fa poc, té dret a veto.

"El Parlament Europeu no pot acceptar una proposta dels estats membres que no compleixi certes condicions essencials", va reclamar ahir el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, que avui aprofitarà la cimera europea de Brussel·les per traslladar als líders dels 27 el malestar dels eurodiputats amb els comptes que proposen. Uns comptes de gairebé 960.000 milions d'euros que representen menys de l'1% del PIB de la Unió i que, per primer cop, en lloc de créixer, s'empetiteixen respecte del període actual. Els eurodiputats, amb tot, no volen més diners, sinó només que es reparteixin millor.

Martin Schulz manté una batalla personal contra la idea d'acordar un pressupost deficitari, és a dir, un pressupost tan auster que no permeti ni pagar les factures pendents. El marc pressupostari de la Unió Europea estableix un sostre màxim de despesa per a cada partida durant un període de set anys. Un marc general que, anualment, s'ha de concretar.

Però en un context en el qual regna la idea que cal aplicar a la caixa comuna la mateixa austeritat que s'exigeix als estats membres, ja fa temps que Brussel·les arriba a final d'any sense diners a la butxaca per pagar projectes com les beques Erasmus, el programa europeu d'intercanvi d'estudiants universitaris. "El dèficit de pagament de l'any passat va implicar que diversos programes europeus importants, com l'Erasmus o el Fons Social Europeu, quedessin sense fons ja a principis d'any", alertaven ahir alguns eurodiputats. Una situació que el ple no està disposat a perpetuar. "El Parlament ni tan sols recomençarà les negociacions fins que els pagaments pendents del 2012 estiguin coberts", amenaçaven els membres de l'Eurocambra.

Flexibilitat i revisió

L'Eurocambra també reclama un ús més flexible dels fons, per poder transferir els diners que no s'han gastat d'una partida pressupostària a una altra o d'un any a un altre. A més, el ple demana una clàusula de revisió obligatòria que permeti modificar el pressupost a meitat del cicle per tal d'adaptar-se a l'evolució de la situació econòmica europea del moment.

Els eurodiputats també volen augmentar substancialment la part dels recursos propis que arriben al pressupost comú -com els diners que s'obtindran de la futura taxa a les transaccions financeres-, perquè els projectes de la Unió tinguin sobirania pressupostària i es puguin finançar sense dependre d'uns estats, que sempre acaben jugant a l'estira-i-arronsa.

La decisió del ple d'Estrasburg obre una nova fase de negociacions amb els dirigents del 27 membres de la Unió Europea que hauria de culminar al juliol per tenir-ho tot preparat de cara al primer dia de l'any que ve.