Veneçuela trontolla sense Chávez

CaracasEl déu de la burla i la bogeria governa aquests dies Caracas. Com passa en diferents punts de l'Amèrica Llatina, durant el Carnaval, el Rei Momo rep les claus de la ciutat i inicia un simbòlic mandat marcat pel descontrol. No gaire lluny del que experimenta Veneçuela des del 10 de desembre.

D'ençà que el president, Hugo Chávez, va marxar a Cuba per operar-se per quarta vegada del càncer que té, el país deambula orfe sense el seu líder, que no parla ni apareix des de fa dos mesos. I entre crispacions polítiques i dures mesures econòmiques, el vicepresident, Nicolás Maduro, intenta marcar el rumb del vaixell mentre els veneçolans esperen notícies de l'Havana que puguin aclarir el seu futur polític. "Al senyor Maduro li donen un temps més al capdavant i acaba amb el país. Mirin la inflació del gener i ara la devaluació", es queixava el líder de l'oposició i excandidat presidencial, Henrique Capriles.

Una operació a mitges

Feia mesos que alguns analistes subratllaven la necessitat d'un ajust monetari, però semblava improbable que el govern fes un pas d'aquesta magnitud sense Chávez i davant la impopularitat que podria generar en un eventual escenari d'eleccions anticipades. Finalment, divendres, just abans que el país sencer s'aboqués a la festa, el ministre de Finances, Jorge Giordani, anunciava una devaluació del 32% del bolívar respecte al dòlar en un intent de combatre la inflació i "l'especulació". Després de cinc depreciacions d'ençà que el 2003 es va establir el control de canvi, ara el dòlar passarà a costar de 4,30 a 6,30 bolívars. La mesura empobreix uns veneçolans que han iniciat el 2013 amb una inflació del 3,3%, el doble que al gener de l'any passat (que es va tancar amb un 20,1%), i amb uns índexs d'escassetat rècord. Aconseguir productes de necessitat bàsica és tota una odissea a la nació petroliera, que importa gairebé tot el que consumeix. Per això molts experts creuen que la devaluació ha estat tímida, tenint en compte que al mercat negre el dòlar s'aconsegueix a tres vegades el preu oficial. "Devaluar és com una operació dolorosa, però indispensable per curar. Però si operes a mitges, només tens dolor sense cura", resumia el president de la prestigiosa empresa enquestadora Datanálisis, Luis Vicente León.

A més de la difícil conjuntura econòmica, la incertesa per l'absència de Chávez s'ha traslladat a l'esfera política. D'ençà que fa un mes es va iniciar el període constitucional -tot i que sense que Chávez jurés el càrrec-, la crispació nacional és palpable. La polèmica per l'aval indefinit del Tribunal Suprem de Justícia a retardar la investidura i les manifestacions al carrer han estat només el preludi d'una dialèctica creixent que té com a escenari principal el Parlament, on fa unes setmanes dos diputats fins i tot van arribar a les mans.

El president de la cambra, Diosdado Cabello, va ordenar aquesta setmana una investigació al partit de Capriles, Primero Justicia (PJ), assegurant que és una "organització gangsteril semblant a la que tenia Pablo Escobar a Colòmbia". Tot seguit, l'oficialisme sol·licitava a la Fiscalia presó domiciliària per a dos dels legisladors. Tomás Guanipa, un dels diputats de PJ, lamentava el "nou xou polític" del chavisme, que -segons ell- busca cortines de fum per no parlar de problemes reals. El govern també ha denunciat plans de magnicidi contra Maduro i Cabello, i ha acusat Capriles de tramar plans conspiratius en una visita a Colòmbia.

El pacient cubà

El govern assegura que Chávez ha superat el postoperatori, que es recupera "lentament" i que tornarà "més d'hora que tard". Però sota el regnat temporal del Rei Momo, Veneçuela segueix sense saber quan tornarà Chávez, si podrà assumir el seu mandat, si jurarà el càrrec i després hi renunciarà, si hi haurà eleccions anticipades o, fins i tot, si pot haver-hi un imminent desenllaç fatal. De moment, totes les informacions se saben per tercers i no de la veu de l'home que durant 14 anys va demostrar que la comunicació era una de les seves armes principals.