Publicitat
Publicitat

SEGONA ONADA DE LA REVOLTA

Tunísia s'aboca al carrer contra la por

L'enterrament del líder de l'esquerra assassinat esdevé una manifestació històrica per les llibertats

Centenars de milers de tunisians van sortir ahir al carrer per dir no a la por. L'enterrament de Chourki Belaïd -el líder del Front Popular assassinat a trets dimecres quan sortia de casa per anar a treballar- es va convertir en una de les protestes més massives de la història del país. La manifestació i la vaga general, convocada per tots els partits de l'oposició i l'omnipresent Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT), van ser molt més grans que la protesta que va derrocar el dictador Zine el Abidine Ben Ali, el 14 de gener del 2011.

El país es va llevar paralitzat per la vaga general: els vols de Tunisair es van cancel·lar i els comerços van tancar. Les imatges recordaven els dies de la revolta que va desencadenar la Primavera Àrab. Les mateixes banderes, les mateixes mirades, les mateixes consignes: " dégage " o "el poble vol la caiguda del règim". Com els dies de la revolta, Twitter i Facebook bullien. També hi va haver escenes aïllades de violència, protagonitzades per grups de joves que van cremar alguns cotxes a prop del cementiri. I va haver-hi gasos lacrimògens però la tensió no va anar a més.

Els militars van escortar el fèretre i la filla de 9 anys del dirigent assassinat portava un jersei on es llegia "Vull saber qui ha matat el meu pare". Contra el que dicta la tradició musulmana, milers de dones van acompanyar el fèretre dins del cementiri. L'exèrcit va blindar l'accés a l'avinguda de Habib Bourghiba, on hi ha la seu del ministeri de l'Interior, que és l'escenari de les protestes contra el govern.

Fora de la capital es van tornar a cremar una dotzena de seus d'Ennahda, el partit islamista al poder. A les ciutats de l'interior més castigades per l'atur, com a la zona minera de Gafsa, hi va haver xocs amb la policia. L'assassinat de Bel Aïd ha tingut un efecte catàrtic. Els tunisians vénen d'una dictadura que es basava en la tortura i d'una revolució amb més de 300 morts en la repressió de les protestes per la policia. Però l'eliminació d'un líder de l'esquerra pel sistema del tret al clatell marcava un salt qualitatiu i inusual al país. L'oposició i la família de la víctima van apuntar al govern islamista i la reacció popular va ser contundent.

Crisi política

Aquesta és la crisi més profunda que afronta el govern islamista, sorgit de les primeres eleccions lliures de la història de Tunísia. Després de mesos sense haver pogut pactar una remodelació del govern amb els seus socis, el primer ministre, Hamadi Jebali, va voler calmar els ànims per l'assassinat anunciant la formació d'un executiu tecnocràtic amb poders limitats fins a la convocatòria d'eleccions anticipades.

Però dijous la crisi política es va convertir en una crisi de partit. Ennahda va desautoritzar Jebali assegurant que anava pel seu compte sense consultar el partit. El xoc entre els sectors més moderats i lligats a les classes mitjanes, encapçalat per Jabali, ja és obert amb la direcció històrica del partit, que lidera Rachid Gannouchi, una ala més dura que vol continuar controlant el govern a qualsevol preu.

Ennahda va guanyar amb contundència les eleccions de l'octubre del 2011 i ja acusa el desgast del govern. La revolució va aconseguir fer fora el dictador però no s'ha traduït en una millora de les condicions de vida. La gran incògnita és qui capitalitzarà l'erosió dels islamistes i, si no hi ha un acord, què farà l'exèrcit.

"La situació és delicada, però no hem d'oblidar que coses com l'assassinat de Benaïd poden passar en tots els processos de transició. En el cas d'Espanya vam tenir la [matança d'advocats laboralistes] d'Atocha", recorda Eduard Soler, analista del Cidob. "És molt important aclarir què ha passat i també cal que les forces polítiques de l'oposició contribueixin al retorn de l'estabilitat que el país necessita. Per assegurar això no es pot excloure els islamistes", afegeix.