NOVA ERA ALS ESTATS UNITS
Internacional 23/01/2017

Trump capgira les relacions dels EUA amb Israel

El nou president nord-americà rectifica la fredor d’Obama amb una conversa “molt amable” amb Netanyahu

Marta Rodríguez
3 min
MÀ ESTESA 
 Donald Trump alça el puny a la CIA, on va donar suport total als agents de la intel·ligència que havia criticat amb anterioritat per l’informe dels ciberatacs.

BarcelonaEn els dos primers dies amb l’uniforme de 45è president dels Estats Units, Donald Trump ha demostrat amb evidència que l’etapa que ara comença amb la seva presidència distarà, i molt, de les dues legislatures de Barack Obama. I ho fa també amb un tema tan sensible per a la conflictivitat del Pròxim Orient com són les relacions amb Israel. En campanya ja va apuntar que el govern de Benjamin Netanyahu és un soci que ha de rebre un tracte diferencial i preferent. Dit i fet. L’israelià va ser ahir el primer líder estranger que va poder conversar amb Trump per telèfon. La trucada suposa un canvi amb l’administració Obama, que va plegar amb un Netanyahu enfadat per la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que declara il·legals els assentaments a la Cisjordània ocupada.

La conversa va durar menys de 30 minuts però, segons els dos interlocutors, es va produir en un ambient de “molta amabilitat”, en paraules de Trump, i “d’afectuositat”, segons Netanyahu. L’israelià va avançar que ha sigut convidat a visitar la Casa Blanca “al febrer” i, en un comunicat, va destacar que tots dos estan d’acord a col·laborar “per forjar una visió comuna per promoure la pau i la seguretat a la regió, sense esquerdes” entre els dos països.

Un nou rumb

La invitació és una rectificació en tota regla a la relació d’Obama amb els aliats tradicionals a la regió i amb la seva política al Pròxim Orient. La d’Obama i Netanyahu és la història d’un desencontre rubricat per la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que condemna per il·legal la política de colònies jueves a la Cisjordània ocupada. Però hi ha també l’acord nuclear amb l’Iran, una fita que suposa un èxit per a la diplomàcia d’Obama però que va afegir més llenya al foc a les malmeses relacions. Trump també va criticar l’acostament amb el règim dels aiatol·làs i ara ell i Netanyahu afirmen que estan disposats a parlar del que han anomenat l’“amenaça iraniana”. Un punt a favor de l’israelià després de tantes decepcions amb Washington.

La trobada del mes vinent podria accelerar igualment les converses per traslladar l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem, trencant així l’estatus especial de la ciutat santa per a musulmans, cristians i jueus. La mudança podria suposar un cop mortal per a l’afeblit procés de pau àrabo-israelià. Ahir un portaveu de la Casa Blanca reconeixia que les converses per aquest punt, que posarà en contra palestins i àrabs de tot el món, estan en una “fase inicial”, però tenint en compte que només fa 48 hores que Trump ha pres possessió al Despatx Oval és un termini més que lògic.

Assentaments jueus

Israel, per la seva banda, va estrenar la nova era Trump amb mesures per afavorir els polèmics i il·legals assentaments. D’una banda, va anunciar que aixecarà les restriccions per construir a les colònies de la zona palestina de Jerusalem Est i, de l’altra, l’Ajuntament de la ciutat va treure del calaix el projecte de fer 566 habitatges en una àrea ocupada des de fa quatre dècades i que s’havia paralitzat a l’espera que Trump fos investit president.

Amb Trump a la Casa Blanca, i amb l’ambaixador David Friedman com a defensor a ultrança de les colònies jueves, la ultradreta israeliana ja es frega les mans. “Ja no ens cal coordinar la construcció als barris jueus de Jerusalem Est. Podem construir on vulguem i tant com vulguem”, va dir Netanyahu, que va insistir que pretén “promulgar la sobirania sobre tots els assentaments”. La del primer ministre també és una jugada interna. Amb aquests gestos aconsegueix acontentar la dreta més radical i els colons, un percentatge gens menyspreable de vots. Per contra, el govern israelià va ajornar fins després de la visita a Washington el debat d’un projecte de llei per annexionar l’assentament cisjordà de Ma’ale Adumim, on viuen 40.000 israelians.

“Per què no van votar?”

A Washington, Trump continua a l’ull de l’huracà. A través del seu inseparable Twitter va treure ferro als milions de persones que dissabte van protestar a tot el país en les marxes de les dones. “Per què no va votar aquesta gent?”, es preguntava al seu compte personal. Posteriorment va admetre que, malgrat que no comparteix aquests gestos de protesta global, entén que “tenen el dret de mostrar els seus punts de vista”. Enmig de la polèmica per haver declarat la “guerra” als periodistes per -segons ell-“haver mentit” en les xifres d’assistència a l’acte d’investidura, es va congratular per haver tingut més audiència televisiva que Obama. Trump fent de Trump.

stats