Publicitat
Publicitat

UNA VOLTA PEL MÓN

Stop a l'immigrant… europeu

Suïssa, que com constatem aquests dies manté els braços ben oberts als diners encara que vinguin del pobre sud, es prepara per restringir l'accés de qualsevol ciutadà de la UE que provi de guanyar-s'hi la vida. Tem per les conseqüències que l'onada migratòria que arriba a la confederació pugui tenir per a la seva economia.

Massa atur, potser? No sembla que sigui aquest el problema. El nivell d'atur a Suïssa ha pujat fins al 3,3%. Per sota del 6%, els economistes parlen de plena ocupació. A Catalunya, estem al 23,9%. A l'Estat, al 26%. El temor que s'esgrimeix a Berna és un arrossegament a la baixa dels sous per l'arribada de mà d'obra estrangera més barata -espanyola, italiana i portuguesa- en sectors com el turisme i els serveis.

I, per molt que a Suïssa proliferin els alemanys i els francesos, la clau està a punt de complir-se: en un any creix més d'un 10% l'arribada de forans en relació a la mitjana dels darrers tres. En tres mesos pot ampliar a tots els membres de la UE les restriccions que ja es va treure de la màniga amb els països de l'Est.

La UE hi ha reaccionat iradament. Però, de fet, la immigració s'ha convertit, arran de la crisi, en una qüestió espinosa, fins i tot dins dels confins de la Unió. El govern espanyol, que el 2009 havia obert el mercat laboral als treballadors romanesos i búlgars, va demanar després restringir la lliure circulació dels romanesos fins al desembre del 2012, i després va tornar-ho a sol·licitar fins al desembre del 2013, adduint un atur pels núvols. Dels 913.000 romanesos que hi ha a l'Estat, un 36,4% no tenen feina, segons la Comissió Europea.

L'any 2014 ja no hi pot haver més pròrrogues a la lliure circulació. S'acaben els set anys de transició que donava el tractat d'adhesió de Bulgària i Romania per obrir les portes del mercat laboral europeu. Hi ha vuit estats més que mantenen les traves: Bèlgica, Alemanya, França, Luxemburg, Malta, Holanda, Àustria i el Regne Unit.

En aquest darrer país, on viuen 150.000 romanesos, el debat sobre què passarà a partir del 2014 ja s'ha encès. En un ambient caldejat per un eventual divorci de la UE, des del govern britànic s'ha arribat a plantejar una campanya de propaganda negativa sobre el Regne Unit per desincentivar els potencials immigrants. El govern britànic vol evitar la rèplica de l'arribada de polonesos i txecs el 2004, o de portuguesos i espanyols a finals dels 80. Un 1,4% de la població del Regne Unit prové dels països de l'Europa de l'Est. Els més radicals deixen caure la conveniència d'aixecar barreres als països més afectats per la crisi: Espanya, Portugal i, sobretot, Grècia.

Alemanya, pol d'atracció

En aquest sentit, Alemanya ha esdevingut el gran imant. Sempre pensem en el nostre punt de vista: aquí no hi ha feina, allà sí. Oportunitats per als joves. En algunes ciutats alemanyes com Berlín, Dortmund, Hamburg i Hannover la presència de romanesos i búlgars s'ha incrementat sis cops en sis anys. L'increment d'immigrants espanyols es va disparar més del 50% l'any passat. La palma se la van endur, però, els grecs, amb un 80% més respecte de l'any anterior. La revista Der Spiegel dedicava fa poc un reportatge a l'estrès de les escoles alemanyes per integrar els nens d'aquesta onada. Els cursos d'alemany al Goethe-Institut al món entre el 2009 i el 2012 han pujat un 56%. Tothom vol, o necessita, parlar alemany.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF