Publicitat
Publicitat

EXPLOSIÓ ALS URALS

Rússia abandona la recerca del misteriós meteorit al llac

El suposat cràter es converteix en punt de pelegrinatge de curiosos

"Les operacions de cerca [del meteorit] finalitzen sense resultat". Aquesta frase sentenciadora del vicegovernador de Txeliàbinsk tancava tres dies d'eufòria meteòrica. D'ençà que dijous un bòlid inesperat va travessar el cel d'aquesta regió dels Urals, una petita localitat s'estava convertint en un nou centre de pelegrinatge per als amants de l'astronomia.

Unes cintes policials voltaven un forat d'entre 6 i 8 metres de diàmetre sobre el llac glaçat de Txebarkul. "He vingut a veure el lloc on va caure el meteorit. Tothom en parla i vull fer unes fotos per ensenyar-les als meus amics de fora. Vull que sàpiguen que jo hi he estat!", deia emocionada ahir Anna Iolpanova abans que es fes públic l'anunci de les autoritats.

I és que poques hores abans que Rússia desestimés el llac com a escena de l'impacte d'un fragment important del meteorit i acabés per tirar la tovallola, el mateix meteorit que dos dies abans havia sembrat el pànic ja s'havia convertit en motiu d'emoció per als habitants de la zona.

La majoria volien tenir una imatge del que encara consideraven el cràter causat per la matèria voladora. I n'hi havia que ja feia temps que duien el meteorit a la càmera. Serguei Rodnov mostrava a tothom que es trobava les imatges que havia captat el dia que l'objecte volador va entrar a l'atmosfera de la Terra.

L'explosió del meteorit a l'aire va provocar una onada expansiva que va esmicolar totes les finestres en un ampli radi i fins i tot va tirar a terra la paret d'una fàbrica. Hi va haver més de 1.200 ferits però, sorprenentment, cap víctima mortal. Són les situacions que es presten a l'aparició d'herois sobrevincuts, com Iúlia Karbixeva, la mestra que va salvar els seus 44 alumnes quan els va ordenar que s'amaguessin sota les taules en veure la bola de foc al cel. Un acte reflex de la Guerra Freda que va fer que tots en sortissin il·lesos.

"Quan va caure el meteorit jo era a la fàbrica. Vaig veure una forta llum i vaig sortir al carrer. I en veure l'estel de fum blanc, vaig agafar la càmera i vaig començar a gravar", explicava alhora que feia fotos del forat que encara es considerava el cràter meteòric. Mentrestant, desenes de curiosos passejaven pel llac. Poc importava que les autoritats locals haguessin abandonat la cerca del meteorit en silenci, Txebarkul ja s'havia convertit en una atracció de masses a causa del misteriós orifici al gel.

Però aquesta emoció ha anat més enllà per a algunes persones. Natalia Petukhova anava de porta en porta pel poble explicant als veïns que havia trobat un altre orifici al llac. "Vaig sortir a passejar pel llac per veure el lloc on havia caigut el fragment de meteorit, vaig veure que sortia fum de la neu i vaig sentir olor de cremat. Em vaig adonar que no hi havia petjades al voltant. Ha de ser un tros de meteorit", deia convençuda. Un amic l'acompanyava i finalment es va adonar que només eren males herbes cremades. "Potser m'he deixat endur per l'emoció", assegurava amb cara de desencantada. El seu acompanyant li responia que tant de bo hagués estat un fragment sideral, perquè podria "haver fet uns calerons".

De fet, en diverses pàgines d'internet russes ja n'hi ha que venen suposats fragments del meteorit per uns 40 euros. Però Petukhova assegurava que mai entraria en aquest joc: "No m'importa el valor d'un tros de meteorit. El que em preocupa de debò és la qualitat de l'aigua d'aquest llac, del qual he begut tota la vida".

Ara la dona pot estar tranquil·la perquè, segons els equips de recerca, el llac està lliure de matèries de l'espai. Però mentre no aparegui el meteorit, el llac de Txebarkul continuarà sent una parada obligatòria per a molts aficionats a l'astronomia.