Internacional 27/10/2016

Itàlia reviu la psicosi pels terratrèmols: Rèpliques i riscos d'esllavissades

"Haurem de traslladar-nos, viure amb aquestes sacsejades no és possible", diu l'alcalde d'un dels pobles afectats

Sandra Buxaderas
3 min
Bombers inspeccionen un edifici a Visso, Italia.

RomaLa pluja entra inclement pels traus oberts a les parets i les finestres rebentades com per acció d'una catapulta. El fang tracta de fer-se camí entre les runes que obturen carrers estrets. La terra tremola encara i es tem no només per nous esfondraments, sinó també per possibles esllavissades, muntanya avall. Els poblets dels Apenins que el vespre de dimecres van tornar a suportar sismes brutals de fins a 5,9 graus en l'escala de Richter s'han buidat, i alguns romandran silenciosos, com a mínim, fins a l'any que ve. Possiblement, hi ha qui ja no hi tornarà més.

L'alcalde de Castelsantangelo sul Nera, un dels pobles a l'epicentre dels terratrèmols de dimecres a la Itàlia central, explica que ja no es plantegen plantar tendes de campanya provisionals, com van fer arran del sisme també als Apenins del 24 d'agost, que va destruir, entre altres, el poble d'Amatrice i va matar quasi 300 persones. En aquella ocasió, Castelsantangelo, de poc més de 300 habitants, ja va patir danys i alguns desallotjats van viure en tendes durant setmanes. Ara no queda altre remei que abandonar, qui sap fins quan, un poble amb cases que ja no existeixen i altres amb estructura danyada i perillosa.

"És una sacsejada contínua. A nivell psicològic, és una prova duríssima. Pensàvem que, a poc a poc, estàvem superant el terratrèmol del 24 d'agost; havíem retirat ja el camp de tendes. I ara hem de començar de nou, però aquest cop ens haurem de traslladar, no hi ha cap raó per quedar-nos aquí. S'apropa l'hivern, i a aquesta altitud, més de 800 metres, viure amb aquest drama i aquestes sacsejades contínues no és possible", s'exasperava l'alcalde, Mauro Falucci.

I és que les rèpliques no cessen. De fet, si aquest cop el balanç provisional és només d'un mort, i per infart, és perquè a diferència del sisme de l'agost passat o del de l'Aquila, fa 7 anys, el de dimecres no va sorprendre la gent de matinada mentre dormia. Hi va haver una sacsejada de gran violència, de 5,4 graus i amb epicentre a només 9 km de profunditat, a les 19.11 h, quan els habitants tot just estaven preparant el sopar o a punt de tornar a casa. Si algú dubtava d'agafar d'una revolada alguns objectes personals i abandonar casa seva, poc abans de les 20.00 h arribava un recordatori de 3 graus Richter. Quan va arribar la sacsejada més violenta de totes, a les 21.18 h, de 5,9 graus, dins els edificis en precari ja no hi quedava ningú.

El dirigent de la Protecció Civil de la regió de Les Marques, epicentre del terratrèmol, Cesare Spuri, afirma: "Tenim uns 2.000 o 3.000 evacuats, i temo moltes més cases afectades que al sisme de l'agost".

Els afectats van passar la primera nit dins el cotxe o en algun local prefabricat del poble: a Castelsantangelo, per exemple, en un esplai juvenil. Molts pobles havien quedat a les fosques, sense llum elèctrica, i sota una pluja incessant. Van haver de suportar altres sacsejades superiors als 4 graus poc abans de la mitjanit, i a l'alba. Durant el dia d'ahir, la pluja continuava i les fortes sacsejades, també.

Els sismes s'han anat sentint també a Florència, Roma i Nàpols. A la capital italiana, el vespre de dimecres molta gent va sortir, alarmada, al carrer, i es van evacuar dos edificis públics.

Els sismòlegs italians s'inclinen a pensar que aquests terratrèmols són producte d'una falla nova, considerada 'bessona' de la que va devastar Amatrice. Ara investiguen si el sisme de l'agost podria haver alliberat una energia que hauria accelerat l'activació d'una segona falla ja pròxima al trencament. L'epicentre d'aquests terratrèmols és a poques desenes de quilòmetres dels de l'agost, i si es verifica que es tracta d'una segona falla, s'esperen noves rèpliques fortes.

Aquest territori central dels Apenins és un dels més fràgils en un país enclavat en la zona de fricció de la placa africana i l'euroasiàtica, i que, literalment, s'estripa lentament: la costa adriàtica es desplaça a poc a poc cap als Balcans, mentre que la tirrènica es manté estable.

Els poblets dels Apenins són els que en els últims 11 anys més n'han patit les conseqüències. Dimecres a la tarda, al castigat relleu d'Amatrice encara s'hi podia veure, entre un mar de runes, la silueta de l'Ajuntament i d'un edifici vermell. Tots dos van caure al vespre i ara només dues torres desafien la força de la natura. Qui sap fins quan.

stats