Les claus
Internacional 10/03/2013

Revifa la històrica disputa per les illes entre Londres i Buenos Aires

2 min

La població

Un total de 2.841 persones tenen la residència fixada a les illes Malvines segons el cens del 2012. La població ha baixat un 4% des del 2006 i el govern ho atribueix a la retallada de personal a l'aeroport de Mount Pleasant. Tres quartes parts viuen a la capital -Port Stanley o Puerto Argentina, segons qui s'hi refereixi- i la resta entre els 12.170 quilòmetres quadrats que fan les dues illes principals i la resta de menors.

Identitat nacional

Un estudi del govern de les Malvines (Falkland, pels britànics), que demanava als habitants de l'arxipèlag d'on se sentien, assegura que el 59% de la població es declaren de les illes, un 29% diuen que són britànics, un 9,8% de Santa Helena i un 5,4% xilens. El govern argentí, però, no reconeix el dret d'autodeterminació dels illencs perquè els considera "una població implantada", ja que els habitants originaris van fugir de l'ocupació del 1833.

El petroli

El descobriment de petroli ha estat un tombant per a aquestes illes, on el negoci principal és la cria d'ovelles. Es calcula que les reserves de petroli al voltant d'aquest territori en disputa podria ser de 8.300 milions de barrils. Una xifra interessant que ha posat a treballar diferents companyies britàniques que esperen extreure cru a partir del 2017. I ha aixecat la ira del govern argentí, que denuncia que les reserves són de la seva titularitat.

El pes de la història

En un país tan dividit, l'argentinitat de les Malvines és un sentiment unitari. Des de la derrota de l'Argentina en la curta però sagnant guerra contra el Regne Unit ara fa 30 anys, el conflicte sempre ha estat latent. Una derrota militar que, a més, va portar a la fi de la dictadura argentina. Les Malvines continuen sent un símbol però ha estat el govern de Cristina Fernández qui ha tornat a agafar aquesta bandera, i no només per patriotisme.

stats