Renzi es dona una segona oportunitat per liderar l’esquerra

RomaL’ex primer ministre d’Itàlia, Matteo Renzi, espera guanyar les primàries de la seva formació i recuperar així un lideratge polític que va trontollar durament fa sis mesos, quan va perdre el referèndum sobre la reforma de la Constitució que ell mateix havia impulsat des del govern. Les eleccions internes són aquest diumenge, 30 d'abril. Una patacada com la del passat 4 de desembre hauria pogut suposar la fi de la seva carrera política, però Renzi no es resigna i intenta fer-se perdonar l’error per tornar a ser reconegut com a líder indiscutible del Partit Demòcrata (PD).

Per ara, ha guanyat la batalla prèvia a les primàries per escollir el secretari del PD, obertes a tots els simpatitzants. Recentment es van publicar els resultats d’unes primàries inicials, les dels cercles formats pels afiliats del PD, en què Renzi va ser guanyador per golejada per davant de dos contrincants. L’ex primer ministre, que tot i assegurar que fa polítiques progressistes és vist per la majoria dels italians com un centrista, aconseguia 176.657 vots, un 66,73% del total. En segona posició quedava el ministre de Justícia, Andrea Orlando, de perfil més esquerrà, amb un 25,25% dels vots. I molt per sota se situava el president de la regió de la Pulla, Michele Emiliano, més pròxim a l’esquerra tradicional italiana, amb només un 8% dels vots.

Els derrotats han posat en dubte la netedat del procés. “Són dades poc convincents”, ha dit Orlando. “Són pseudodades produïdes per un aparell ocupat pels renzians”, sostenen els seguidors d’Emiliano. “Demanem que es reconegui la veritat dels números, que no quedi enfosquida per cap polèmica. Quan es guanya, es guanya. Quan es perd, s’admet. Punt”, ha respost Renzi.

La cita d'aquest diumenge arriba gairebé tres anys i mig després de les primàries de desembre del 2013 en què Renzi va conquerir la secretaria del partit, la primera gran victòria nacional després del seu pas per l’alcaldia de Florència. Dos mesos després aconseguia ser designat primer ministre d’Itàlia, després de retirar el suport a qui era llavors al poder, el seu company de partit Enrico Letta. Gairebé dos anys després, dimitia del càrrec la mateixa nit que va perdre el referèndum sobre la Constitució, convertit en una aposta personal. Alguns adversaris interns de l’ànima més esquerrana del PD -contraris a la reforma constitucional perquè entenien que servia per donar més poder a Renzi- van anunciar que es presentarien a unes primàries per escollir el secretari del partit. Ho van deixar entreveure tant el president de la Toscana, Enrico Rossi, com l’excap de files del PD a la Cambra, Roberto Speranza. L’últim a anunciar que presentaria batalla va ser Michele Emiliano. Ara bé, la política italiana és trepidant i només cinc mesos després ni Rossi ni Speranza són al partit. L’ala excomunista, molt influenciada per altres dos polítics, l’ex primer ministre Massimo D’Alema i l’exlíder del PD Pier Luigi Bersani, van demanar convocar un congrés del partit la tardor vinent per donar temps a fer campanya interna. Però Renzi va dimitir com a secretari del partit el 19 de febrer per forçar unes primàries immediates. El mateix dia, Rossi, Speranza, Bersani, D’Alema i prop de 40 parlamentaris van declarar que sortien del PD per fundar Articolo 1 - Moviment dels Republicans i Progressistes. Emiliano es va quedar dins del PD per plantar cara a Renzi.

Poc suport als escindits

El vot dels afiliats sembla donar la raó a Emiliano: potser era millor quedar-se al partit perquè, altrament, s’aplanava el camí de Renzi. Sense l’escissió, possiblement Renzi no hauria aconseguit el suport de dos terços dels afiliats. No debades, Renzi no va fer res per evitar l’escissió. I ara les enquestes donen als escindits només entre un 4% i un 6% dels vots en unes futures eleccions. El primer lloc, amb un 26-30% dels vots, l’ocupa l’antisistema Moviment 5 Estrelles, mentre que el PD de Renzi, ara sense l’ànima més esquerrana, s’ha de conformar amb trepitjar-li els talons.