Publicitat
Publicitat

EL FUTUR D'EUROPA

París i Berlín carreguen contra l'anunci de Cameron

El Regne Unit votarà si vol sortir de la UE

Un discurs impecable per a un futur incert. Després de mesos d'allargar el suspens, el primer ministre David Cameron va anunciar ahir que els britànics votaran abans de finals del 2017 si volen seguir formant part de la Unió Europea. "Serà un referèndum a sí o no", va anunciar Cameron amb una pausa, mirant directament a la càmera, conscient que aquella declaració seria reproduïda arreu durant anys. De moment ja té la seva cita per a la història, com la seva mentora política Margaret Thatcher en un famós discurs al col·legi europeu de Bruges advertint sobre els perills d'una Europa super-estat.

David Cameron ha portat els 40 anys de desencontres britànics amb la UE a un punt de no retorn. Però amb un calendari marcat per endavant. El referèndum s'organitzaria la pròxima legislatura. Primer li cal guanyar-se la reelecció el 2015. Les enquestes desvelen que tres de cada quatre britànics se senten poc o gens lligats a la Unió Europea, i que un 63% dels militants del partit conservador volen sortir de la UE. Les xifres no són tan clares, però, quan es tracta de saber si Cameron surt com a favorit per a les pròximes generals.

A més, la consulta és el punt final al pla del primer ministre, que primer vol renegociar el marc de relacions entre el Regne Unit i Brussel·les. Cameron vol un nou tractat per recuperar competències i reformar una UE que troba "poc competitiva", massa burocràtica i "poc flexible" als interessos d'estats ben diferents, perquè "no tots els països volen el mateix nivell d'integració". "Idealment els canvis que demanem s'haurien d'introduir per a tothom a través d'una reforma del Tractat que revisi les estructures de l'eurozona -reclamava Cameron, espantant Brussel·les-, però si no hi ha aquesta voluntat, el Regne Unit buscarà una relació específica".

El problema és que -com advertia el responsable d'Exteriors del partit laborista, Douglas Alexander- "la distància entre el mínim que exigeixen els tories i el màxim que la UE està disposada a donar és ja insalvable". La crisi l'ha engrandit a una velocitat de vertigen.

Irrellevància britànica

Londres està cada cop més lluny del nucli de poder de l'eurozona

Quan David Cameron va arribar al poder el 2010, un dels seus ministres més euroescèptics va assegurar que ja no hi havia cap necessitat de marxar d'Europa, perquè Europa estava abandonant la Gran Bretanya. La crisi de l'euro ha obligat els socis de la moneda única a cedir encara més sobirania a Brussel·les. L'eurozona s'ha enfortit políticament i s'ha convertit en el nucli dur de la integració europea. Londres ha quedat fora del centre de poder.

El Regne Unit protesta tant com abans però ja no fa la mateixa por. I les seves amenaces de veto poden acabar en humiliació, com li va passar a la cimera de desembre del 2011. Els britànics vetaven un nou Tractat per imposar l'austeritat a l'eurozona, i la resposta dels seus socis va ser segellar un acord intergovernamental deixant fora les veus discordants. Cameron ho recorda molt bé. "El principal perill de la UE no som els que defensem el canvi, sinó els que pressionen a qualsevol preu", els va etzibar ahir. París i Berlín li van respondre que "l'Europa a la carta no és una opció".

Cameron va negar ser un "aïllacionista", i va defensar que "continuar al mercat únic europeu és vital per als llocs de treball i les empreses britàniques". Però, quaranta anys després, el Regne Unit continua sense sentir-se còmode en un club del qual sempre ha desconfiat.

Desconfiança històrica

De Churchill a Cameron, Londres s'ho mira des de la distància

L'actitud dels britànics amb aquesta unió ha seguit, des del principi, el mateix esquema. Primer desconfiar de la seva viabilitat, després negar-se a participar-hi i, quan ja els semblava inevitable, apuntar-s'hi de mala gana. Tot i que Winston Churchill va ser el primer a parlar dels "Estats Units d'Europa" l'any 1946 per reconciliar el continent, durant dues dècades els britànics se'n van quedar al marge. Quan els pioners de la comunitat europea van convidar Londres a participar en la reunió on s'havia de redactar el Tractat de Roma, que marcaria el naixement de la UE, l'aleshores primer ministre britànic va comentar que no pensava entrar en un club de "sis nacions, on nosaltres vam haver de rescatar-ne quatre de les altres dues". Així va començar Cameron ahir: recordant, amb aires churchilians , com ells van venir al rescat d'Europa en les "hores més fosques" de la seva història.

Ara, un Cameron hostatge de l'ala més euroescèptica dels tories , ha lligat el seu futur polític a Europa. I encara que asseguri que "sortir de la UE no seria el millor per als interessos" del Regne Unit, cada cop que parla sembla disposat a donar el cop de porta.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT