EL FUTUR D’EUROPA
Internacional 27/06/2016

El Regne Unit s’aboca a la muntanya russa

Esclata una crisi política sense precedents a l’espera de la reacció dels mercats la setmana després del Brexit

Quim Aranda
3 min
Una manifestació proeuropea davant del Palau de Westminster en què s’han succeït les mostres de suport a la UE.

LondresLes rèpliques del terratrèmol del Brexit han continuat al llarg del cap de setmana i setanta-dues hores després que es confirmés el resultat del referèndum de dijous, el Regne Unit es despertava ahir al matí immers en la crisi política més greu de la seva història recent des de l’Hivern dels Descontents, entre el 1978 i el 1979, i havent viscut la més extraordinària successió d’esdeveniments en pocs dies des de la Segona Guerra Mundial. Avui encara podrien agreujar-se, amb una caiguda dels mercats encara més accentuada que la de divendres.

A la pràctica s’ha produït alhora una inèdita desestabilització dels dos grans partits britànics, conservadors i laboristes, que han sigut la columna vertebral del país els últims cent anys. Els tories fan front a una cursa descarnada per la substitució de David Cameron com a líder i premier, una cursa entre els dos sectors conservadors implicats en la batalla europea: els euroescèptics moderats i els euròfobs convençuts.

D’altra banda, el laborisme ha obert la caixa dels trons. A partir de diumenge a la matinada i durant la jornada d’ahir el cap del partit, Jeremy Corbyn, va veure créixer una revolta interna contra la seva autoritat que va acabar amb la destitució del seu ministre d’Exteriors a l’ombra, Hilary Benn. Benn havia instigat una rebel·lió de la resta de membres del gabinet per haver “perdut la confiança” en Corbyn i en les seves opcions de guanyar les pròximes eleccions generals, que ara podrien avançar-se a la tardor. “[Corbyn] és un home bo i decent, però no és un líder”, va declarar Benn a la BBC. El sector blairista del laborisme el fa responsable del fracàs del partit en no convèncer els electors tradicionals favorables a la UE. La fulminant destitució del responsable d’Exteriors a l’oposició va anar seguida d’una cascada d’un mínim de vuit dimissions del mateix gabinet a l’ombra. I se n’esperaven més.

A més a més, avui s’ha de presentar una moció de censura contra Corbyn perquè demà la voti el grup parlamentari. Però les bases que donen suport a Corbyn han anunciat una concentració a favor seu. La seva figura també ha sigut aferrissadament defensada pel ministre del Tresor a l’ombra, John McDonnell, i pel cap del sindicat Unite, Len McCluskey.

I mentre continuava el vessament de sang entre diferents sectors del laborisme i el país viu immers en la incertesa, en un gest de frivolitat sorprenent el vicepresident del partit, Tom Watson, penjava ahir al mur de Facebook diverses imatges de la seva presència al festival de música de Glastonbury.

Totes aquestes circumstàncies, més la fractura oberta entre Edimburg i Londres arran del suport majoritari dels escocesos a quedar-se a la UE, fan que l’arquitectura institucional britànica s’hagi esquerdat pels seus fonaments.

Al mateix temps les grans turbulències econòmiques que divendres van provocar pèrdues només a la Borsa de Londres de més de 150.00 milions d’euros posaran de nou a prova avui uns operadors que havien descomptat un desenllaç favorable a la permanència a la UE. En aquest sentit la BBC informava ahir, de fonts del banc HSBC -un dels quatre més grans del país-, que si finalment es confirma la sortida del Regne Unit del mercat únic traslladarà un mínim de mil treballadors de la seu central de Londres a París. I altres entitats financeres podrien fer moviments similars.

Presumiblement el primer ministre ja interí, David Cameron, s’adreçarà aquest migdia als Comuns amb una declaració en què hauria d’intentar temperar les onades expansives del Brexit. Divendres, en el discurs de renúncia, el premier va afirmar que no hi havia necessitat immediata de posar en marxa el mecanisme de sortida de la UE. Algunes veus a Europa, però, com la del president de l’Eurocambra, l’alemany Martin Schulz, han urgit a activar el procés de forma immediata. Tony Blair - expremier laborista entre el 1997 i el 2007-, però, aconsellava ahir no córrer, desoint les presses que arriben des d’alguns dels sectors més ofesos d’Europa.

En el mateix sentit que Cameron i Blair s’havien expressat divendres dos dels més carismàtics rostres del Brexit, Boris Johnson i Michael Gove, que probablement estaran involucrats en el procés del divorci. Des d’aleshores, però, cap dels dos no ha tornat a comparèixer en públic.

Sí que ho han fet els conservadors Iain Duncan Smith, exministre de Treball i Pensions, que defensava el Brexit, i Liam Fox, exministre de Defensa també partidari de la sortida de la UE. Però en lloc d’aclarir dubtes sobre el futur, van posar condicions sobre qui ha de ser el pròxim ocupant de Downing Street: “El país no entendria que el pròxim primer ministre no sortís d’entre el sector dels conservadors que han defensat el Brexit”, afirmava Duncan Smith, en una aposta clara per Boris Johnson. Fox va deixar a l’aire la possibilitat d’optar ell mateix al càrrec.

stats