RÚSSIA
Internacional 06/05/2012

Putin planeja una política exterior antioccidental

El Kremlin acollirà demà el retorn de Vladímir Putin a la presidència. Tot i controlar el poder els últims quatre anys des de l'ombra, el tsar serà ara la cara visible de la política exterior russa. Arriben canvis.

Carme Riera Sanfeliu
3 min
"Al Sudan, dos grans babuïns de pedra meroítics.  Els imaginava amb els ulls grocs"

BARCELONA.Putin va tancar la campanya presidencial al febrer amb l'article "Rússia i el món en transformació" , en quèaugurava que les relacions entre Moscou i Washington empitjorarien si el primer ministre recuperava el tron. Sense sorpreses, Putin ha tornat i podrà complir el que avançava al text: el reset que Medvédev volia per a les relacions amb els EUA queda molt lluny.

Putin es preguntava "qui mina la credibilitat de Rússia?". "Els Estats Units i l'OTAN", responia. L'atac era sobretot per a Washington, "obsessionat amb la idea d'assegurar la seva invulnerabilitat".

El retorn de Putin arrossega les relacions amb els EUA fins a cinc anys enrere, quan la crispació era màxima després que l'aleshores president pronunciés el 2007 una diatriba anti nord-americana en la conferència anual de seguretat de Munic. Els discurs va ser comparat amb les explosions d'ira del president soviètic Nikita Khrusxov.

Alguna cosa ha canviat en aquests cinc anys. Com va indicar l'expert en política russa Fiodor Lukianov en una conferència a Washington al març, "el 2007 l'anti nord-americanisme de Putin era agressiu i ara s'ha tornat defensiu". Lukianov explica que Putin tem el panorama que s'obre als seus peus: a la crisi del deute europeu i l'auge de la Xina, dos elements que no pot controlar, s'hi afegeix l'amenaça d'una oposició interna que el pot desestabilitzar. I aquí el president veu com el suport dels Estats Units al moviment amenaça el seu règim.

La intervenció internacional a Líbia va marcar l'any passat l'inici del trencament, que es va pronunciar quan Washington i Moscou van suspendre les converses sobre cooperació en matèria de defensa amb míssils. D'ençà que Putin va confirmar al setembre que volia tornar a la presidència, els atacs del Kremlin a Washington es van endurir en el marc de la crisi a Síria i del programa nuclear iranià.

Després de carregar contra Washington, l'article de campanya de Putin afalagava Pequín. "Estic segur que el creixement de l'economia xinesa no és una amenaça, sinó un repte, una possibilitat de captar el vent xinès en les veles de l'economia russa". El president s'obre a l'Àsia, especialment a l'epicentre xinès, a qui podrà recórrer si necessita suport per desplegar mesures contundents per tallar d'arrel l'oposició que el qüestiona al carrer.

La Xina, aliada o amenaça?

Segons Andrew Kuchins, director del Programa Rússia i Euràsia del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals de Washington, Putin intenta trobar l'equilibri entre aliar-se amb la Xina i evitar que Pequín li absorbeixi la sobirania. Aquesta raó el va portar fa tres anys a moure els fils de l'aleshores president Medvédev per millorar les relacions amb els EUA. Kuchins sosté que el president sortint és el rostre amable amb qui Obama podia acceptar negociar, i de fet ha estat sota el mandat de Medvédev d'on han sortit l'accés de Rússia a l'Organització Mundial de Comerç i la renovació del Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques.

Però Medvédev ja no hi és i Obama estarà menys disposat a tractar amb la mirada gèlida de l'exagent del KGB. Kuchins aprofita per alertar Rússia del que s'amaga a Pequín: "Les queixes de Putin després de bregar amb l'administració Bush han distorsionat el seu punt de vista i l'han deixat excessivament optimista sobre Pequín, però l'augment del poder de la Xina comportarà molts més reptes a Rússia que res del que provingui de Washington".

A Europa, passos enrere

La presidència de Medvédev ha calmat les relacions entre Rússia i la Unió Europea. "El Kremlin sembla que accepta l'existència de la UE i s'ha acostat a més estats membres a part dels seus aliats tradicionals, Alemanya i França", explica Jana Kobzova, investigadora del Consell Europeu de Relacions Internacionals. En els últims tres anys, Rússia ha firmat 18 acords bilaterals de cooperació econòmica amb la UE.

Però aquesta relativa calma es podria aturar en sec amb l'arribada de Putin. Kobzova recorda que en els seus dos primers termes presidencials, Putin va clausurar ONG, va evitar el registre de partits polítics i va reduir les llibertats polítiques amb el pretext de lluitar contra el terrorisme.

Tal com va fer amb Washington per haver mostrat simpatia per l'oposició, Putin podria situar la Unió Europea en el seu punt de mira si els 27 critiquen la probable mà dura de Putin contra l'oposició.

stats