Publicitat
Publicitat

REVOLTA AL PRÒXIM ORIENT

Primers passos de la Síria sense Al-Assad

Dos anys després de l'aixecament, els rebels organitzen el dia a dia

Les autoritats locals d'Afrin, principal població de majoria kurda del nord de la província d'Alep, ultimen els preparatius per a la celebració del Newroz, la festa multitudinària de benvinguda a la primavera. La diada, que coincideix avui amb el segon aniversari de l'inici de la revolta contra el règim de Baixar al-Assad, serà també la presentació en societat del nou equip de govern que administrarà la regió després que Damasc l'abandonés l'estiu passat.

Com Afrin, les diferents regions sirianes que han aconseguit expulsar el règim miren de crear òrgans i establir lleis per administrar els territoris i ocupar el buit de poder. L'heterogeneïtat al si de la Coalició Nacional que agrupa les forces opositores i la presència de nombrosos grups islamistes més ben armats -i amb més recursos econòmics- que l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL) estan dificultant la creació d'un govern opositor unitari que legisli els territoris rebels sota un mateix paraigua.

"Un comandant de la meva unitat em va sorprendre fumant i em van castigar apagant-me cigarrets sobre la pell", explica a l'ARA un milicià islamista de la província d'Idlib que prefereix mantenir l'anonimat. En diferents llocs de Síria sota control de grups islamistes com Ahrar al-Xam i Jabhat al-Nusra -vinculats amb Al-Qaida- s'aplica la versió més estricta de la llei islàmica.

Finançat per països com Qatar i l'Aràbia Saudita, Jabhat al-Nusra és la punta de llança de les tropes opositores en els enfrontaments amb les forces governamentals fidels a Damasc i ha recorregut a atacs suïcides per colpejar punts estratègics a la capital.

Zones d'Idlib, Alep i, fins tot, poblacions de la perifèria de Damasc compten amb consells de la xaria que han disposat organismes i serveis propis de qualsevol estat com cossos policials, tribunals islàmics i escoles. Més enllà del seu poder militar, la gran capacitat econòmica d'aquests grups els permet oferir serveis socials a les zones damnificades pels atacs del règim. Així guanyen el suport entre la població.

"La tirania d'Al-Assad ha deixat pas a la dictadura de la xaria", explica preocupat el Mahmud, activista de la ciutat d'Alep i simpatitzant de l'Exèrcit Sirià Lliure. Desenes de manifestants van reclamar abans-d'ahir a Al-Mayadeen, a la província de Deir al-Zor, a Jabhat al-Nusra que abandoni la ciutat.

Suport discret als rebels

La capitalització de la revolta per part dels grups islamistes ha portat el govern de Barack Obama a destinar 50 milions de dòlars a "assistència no letal" als rebels. En principi, l'ajuda consta d'equips de transmissions, vehicles i altres elements logístics, però mitjans com l'alemany Der Spiegel han informat recentment que Washington dóna entrenament i munició a l'Exèrcit Sirià Lliure.

Però és possible que la reacció nord-americana arribi massa tard, ja que "els grups islamistes compten amb un poder molt consolidat", comenta el Mahmud. "La població civil segueix volent la caiguda del règim salvatge d'Al-Assad, però l'ascens de l'islamisme els fa veure el futur amb preocupació", diu aquest activista.

Malgrat que Damasc segueix mantenint el control de l'aeroport internacional d'Alep i dels barris de l'oest de la ciutat, és cert que el règim dóna pràcticament per perdut el nord d'aquesta província, així com les regions d'Idlib, Raqqah i Deir al-Zor.

Les derrotes del règim són conseqüència de les desercions, el creixent poder militar de les faccions islamistes i la concentració de tropes a Damasc, així com a Homs i Hama. Aquestes ciutats són la porta d'entrada a la regió de Tartús i Latakia, on viu gran part de la població alauita, minoria a la qual pertany el president Baixar al-Assad.

Les esglésies plenes

"Malgrat la por d'atemptats i les extremes mesures de seguretat, la gent acudeix als comerços i cafès del centre de la ciutat", descriu el Manar, ciutadà cristià de Damasc. El gruix d'aquesta minoria religiosa s'ha mantingut fidel al règim perquè veuen en el govern d'Al-Assad l'únic capaç de garantir la laïcitat constitucional i la llibertat de culte. "La destrucció que pateix Síria em genera molta tristesa, però al mateix temps estic content perquè les esglésies estan més plenes que mai", afegeix el Manar.